Tractar de delinqüents a presos polítics és una crueltat actualitzada dels camps de
concentració? Per què l’actuació de la justícia europea difereix tant de l’espanyola?
L’1-O ha marcat un abans i després dels tribunals controlats pel poder executiu.
Una politització de la justícia lamentable.
Per
què els règims nazis del món han tingut i tenen presos polítics? Per pensar, parlar, escriure, oposar-se i actuar
contra la ideologia absolutista dels mandataris. Per què els repugna aquesta
acusació i inverteixen el terme per polítics
presos? Els dol tant que han d'encomanar la feina bruta als seus jutges
exprés per inhibir-se i justificar la divisió de poders. Recordem fets. Per què
van establir-se-se camps de concentració en la depuració hitleriana com també
durant i després de la guerra espanyola? Per reprimir i castigar, per eradicar
tota possible llavor de pensament i obra contrària al sistema polític del dictador.
S’inventà la rebel·lió, sedició i traïció que es pagava amb l'execució -previ judici
sumaríssim o cap- de la pena capital en cunetes o la mateixa presó. Trista
memòria de deshumanització que recopilen les hemeroteques i museus dels camps
de la mort com Auswitz, on em vaig contenir per no plorar fa un any. Diem que
això és història, que el perdó oficial i públic dels governs han enterrat tants
crims. No és veritat arreu del món. Espanya manté patrons del seu passat
negatiu sense demanar perdó per les barbaritats comeses, perdó que exigeix als
etarres, però. El neofranquisme es reviu en la fundació FAES subvencionada amb
diner públic i el “Valle de los Caídos”, ignorant la memòria
històrica i els drets dels parents republicans. Alemanya no té cap santuari
dedicat a perpetuar l'esperit de Hitler. Itàlia no sustenta institucions o exposicions en record de
Mussolini. La pena de mort està prohibida a Espanya gràcies a la pertinença a
la UE. Però, patim fórmules de puniment polític per debatre, exposar, proposar
i defensar idees legítimes diferents de la constitucionalitat qüestionada. La
privació de llibertat de polítics sense judici durant temps indefinit, lluny de la seves famílies,
és la més punyent. Quin delicte han comès els seus fills per deixar-los orfes de pare i mare? Se'ls
aplica penalitzacions reservades als delinqüents assassins, violadors,
terroristes, traficants i drogoaddictes, lladres i corruptes, proxenetes i
agressors sexuals amb perspectiva de condemnes severes. En el supòsit demostrat
d'una insurrecció política contra la unitat nacional per segregar Catalunya –es
jutgen fets, no idees-, la pena raonable i també efectiva seria la
inhabilitació professional alguns anys. El càstig individual que vincula
directament la família innocent és odi i venjança per escarmentar un col·lectiu
independentista legítim. Es fa palesa aquesta actitud contra Catalunya amb la
imputació a tots els alcaldes sobiranistes i alts càrrecs públics per defensar
criteris desiguals. Tantes actuacions repressives en què es diferencien de
l’era postfranquista? Espanya té presos polítics sense pal·liatius per culpa de
lleis immutables fetes a mida contra uns drets universals. Parlar de país
democràtic és surrealista i burlesc. Per què la hipotètica justícia espanyola és tant diferent de l'europea? El nou govern de
Catalunya podrà desplegar les ales de la restitució autonòmica? L’ombra
allargada del 155 serà l’ull supervisor contra la llibertat governamental. Els
gens immemorials del nacionalisme espanyol colonial d’ahir campen arreu de la
geografia regional sobre un autonomisme quimèric i controlat.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 11/5/2018
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada