Persecució de bruixes a l'escola

El 155 no para. Ara toca el torn als actors de l'escola catalana, professors i mestres. Són bruixots merecedors de la foguera inhibilitadora si parlen de política a classe. El fascisme espanyol no ha mort.

Un PPC residual que no va aconseguir trencar el bloc del sistema educatiu català amb la casella del castellà treu una nova  artilleria  contra la immersió lingüística. Ara emprèn l'atac frontal contra professors i mestres sota l'anonimat del denunciant. És transparència no donar la cara? La llista negra ja compta amb 70 presumptes inculpats en una quarantena de centres quan a inspecció d'ensenyament només hi consta un nom que ja s'ha disculpat. Té visos de persecució bruta contra la democràcia i els drets educatius bàsics a costa del 155 a extingir o perpetuar-se. L'escola no pot marginar la política com un  tema tabú. S'ha de parlar de política a classe, de pluralitat ideològica i dels fets públics que apareixen a les televisions per ser debatuts, afirma el Síndic de greuges. Això és formar ciutadans crítics del futur per saber distingir comportaments correctes o indignes dels mandataris. Ha oblidat la dreta espanyola  l'assignatura obligatòria i avaluable de la “Formación del Espíritu Nacional” que va imposar? Era un adoctrinament pur i dur en tota regla. El govern voldrà implantar per decret una Gestapo catalana en les escoles catalanes? Una xarxa interna d'espionatge conspirador entre pares i alumnes políticament unionistes contra un suposat  professorat liberal o independentista?  La judicialització política a l'escola com a arma per desfer la fortalesa comuna de la llengua catalana no demolirà el pilar de la cohesió social de 40 anys. L'IES de St. Andreu de la Barca ha estat la guspira incendiària que vol fer-se extensiva i viral a tot Catalunya. La humiliació de PPC el 21-D, l'odi pel revés policial  l'1-O i  el fracàs de la guàrdia civil al no trobar documentació inculpatòria suficient contra  el procés, obliga l’exploració d'un nou filó  venjatiu  a costa de la vulnerabilitat escolar amb l'esquer dels fills de la benemèrita. La caça i captura de bruixes i bruixots -"a por ellos"-, de presumptes instigadors contra la unitat d'Espanya amb amenaces d'inhabilitació  és un retorciment mental. Un retorn esperpèntic al fascisme més franquista, repressor del català a les aules. Com pot ensenyar i educar lliurament un professor sabent-se assetjat pels propis alumnes pendents de les seves idees, paraules i  expressions? Quina credibilitat tindran els missatges denunciats per menors d'edat, -per mediació dels pares-,  sense proves  delictives objectives? Serà la paraula d'un adult  contra la denúncia d'un adolescent o  grup conxorxat per una suposada discriminació a la classe. Quin grau de venjança personal o dosis de bullying escolar i professional podran amanir els embats individuals dintre l'anonimat? Esperem que no prosperi la guerra  diabòlica d'una comissió instigada pel PPC contra l'escola. Una foguera més com la campanya dels llaços grocs contra els empresonaments preventius i la llibertat d'expressió. C's la secundarà probablement, com tot el que sigui contra el sobiranisme legítim. Es trobaran amb la societat catalana majoritària frontalment. Tots som escola. La difícil funció d'aquests professionals vocacionals no passa mai pels tribunals. En cas d’infracció ja tenen els seus inspectors, protocols i  recursos sancionadors propis. L'escola no necessita controls  polítics i policials inquisitorials. És aquest el diàleg del govern espanyol que diu oferir al servei de la comunitat educativa?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 9/5/2018