Puigdemont II

Tenim president, no a gust de tothom. El procés no ha estat decapitat pel 155 i els núvols de les eleccions alternatives s'han esvaït. Però, quantes vides li queden perquè la República Catalana no aixequi cap?

Unionistes catalans, ja teniu president  exigit durant cinc mesos. Ara no us agrada el nom, la ideologia ni el programa? Què esperàveu  del  21-D, un candidat de la vostra corda contra la majoria del sobiranisme? Us ha sortit el tret per la culata amb un presidenciable a qui tracteu de “titella, vicari, masover, sectari i de palla” perquè incomoden les seves conviccions republicanes. No heu volgut un Puigdemont destronat pel 155 i legitimat per les urnes. Un Sánchez repudiat il·legalment pel jutge per estar entre reixes. Un Turull conciliador i autonomista empresonat a mitja investidura. Doncs, aquí teniu un líder independentista de cap a peus disposat a dialogar, si troba interlocutor, un Puigdemont II -rèplica del primer- fins que retorni de l'exili l'hereu legítim de la Generalitat triat pel poble. Ben cert que la història és pendular. Quan  temps trigarem veure el retorn del segon i nou Tarradellas? Quelcom no funciona a Espanya que s'hagi refugiat en la justícia europea. Fins quan la maduresa política espanyola -deslligada dels tribunals- garantirà la democràcia efectiva sense euroordres? Quim Torra ocuparà una presidència transitòria d'excepcionalitat democràtica. Quants dies durarà la baixa d’un 155 destructor? Veus centralistes estan reeditant la segona versió més dràstica perquè no els agrada això que escolten. Què és? Un discurs de Torra o a dos milions de catalans que volen marxar? Quan es refaci la normalitat institucional sense presos polítics i s'hagin reconstruït o no els ponts bàsics amb l'Estat, els catalans seran  convidats novament a les urnes per revalidar el Puigdemont I o un candidat espanyolista, si malauradament el poble no li fes confiança.  Aquesta provisionalitat posarà a prova la societat catalana que decidirà en funció del tracte que rebi del govern espanyol i català els pròxims mesos, decisius per encarrilar o distanciar més la relació bilateral Espanya-Catalunya. Tots els indicis apunten una mediació europea per evitar un terratrèmol polític. Gràcies la internalització del procés els actius del sobiranisme -amb daltabaixos- es mantenen intactes segons el CEO. Puigdemont, entitats civils catalanistes i sobretot la força ciutadana conserven latent el caliu independentista. Una república no neix, es cisella com una escultura de pedra picada amb precisió. Quim Torra serà una peça clau en aquest taller de la Generalitat. Les eines de cada conselleria hauran de filar prim per no esguerrar l'escultura. Intel·ligència, astúcia i habilitat negociadora seran valors imprescindibles per afrontar els objectius socials i republicans. El diàleg és obra de dos, almenys. Però, les urnes són la expressió de majories basades en la llibertat i el compromís d'acatar els resultats. El camí ideològic d'una República és legal i legítim. Tan legal i legítim com votar una  alternativa a la secessió de l'Estat -que mai s’ha ofert-,en el marc de la justícia i el pacifisme. No tot és blanc o negre. La gamma de grisos és immensa. Prou de velles estructures encotillades, de pors, totalitarismes i prohibicions al referèndum. Units o separats, políticament, no és sinònim de ruptura familiar com la pluralitat partidista compartida. La llibertat comença per les idees, continua amb el respecte recíproc i acaba amb fets sobre dues bases socials: la solidaritat voluntària -no espoliadora- i la justícia imparcial.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 14/5/2018