La manifestació massiva de l'11-S ha obert noves esperances a un referèndum legal. Els camins encara divergeixen, però, la política espanyola ja no pot desentendre's més. El Congrés posa fil a l'agulla. El poble també ha alliçonat al sobiranisme català.
Per
aconseguir una trobada política eficaç cal parlar el mateix llenguatge sincer,
caminar en la mateixa direcció i acceptar objectius realitzables immediats. Fins ara les paraules sobre la
contesa Espanya-Catalunya transcorren per tres vies separades per manca de
llibertat d'acció. El govern central promet més autogovern sense concreció del
què, quan i com. Negociar i amenaçar amb un segon 155 és contradictori.
Imposar un 'alter' govern a mida de
l'Estat espanyol, un nou Estatut ensucrat, sota aparences de màrqueting
europeu faria recular Catalunya dècades. El poble català vol un 'auto' govern
sense eufemismes retòrics, amb contingut sobiranista derivat d'un referèndum
vinculant d'autodeterminació: seguir a Espanya o marxar. El tercer agreujant és
el desencontre innegable entre ERC i
JxCat que fan inviable l'objectiu comú cap a la República. La mediació de l'ANC
té límits. Continuaran les desavinences competint en llistes separades? La unió
no és enemiga de la pluralitat. No han après la lliçó modèlica de la unitat
independentista popular de l'11-S malgrat tenyida de tristesa pels exiliats i
empresonats? Un milió de veus sense cap
incident, senyor Sánchez, un rècord a Europa!
Submissió o separació d'Espanya és la qüestió, que depèn d'una contraoferta
de calatge profundíssim per reconquerir la voluntat dels sobiranistes
determinats a la secessió. Resistir o conformar-se, diu Torra, rememorant
l'època de Felip V fa tres segles.
L'aniversari 1-O i el judici dels presos acabaran distanciant posicions
de diàleg si les sentències condemnatòries són aberrants. Catalunya exigeix més
compromisos que desfer contenciosos de l'era Rajoy i recuperar inversions
incomplides o fraudulentes. Vol exercir els drets de poble lliure amb un Estat
propi si és la voluntat majoritària. Només les urnes democràtiques ho
decideixen, no les lleis immobilistes i els tribunals. Abandonem el laberint
dels enganys, el poder partidista electoral i el simulacre de separació de
poders. En un país alliberat els ciutadans circulen per autopistes sense
entrebancs regionals i estatals per progressar adequadament. Esperem que la
bilateralitat assenyada s'imposi amb més ponts, menys murs i sense cops de falç
ni més porres.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 12/9/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada