Família sobiranista: unida o dividida

Cada cita electoral és una cursa entre partits. Ara el bloc sobiranista se la juga units o separats. No es tracta d'escoltar o desoir una oferta nacional de més autogover autonòmic sinó de salvar el bloc independentista del poble.

En política la credibilitat i la transversalitat són els dos  béns  més preuats buscats pel ciutadà i el votant. Això equival admetre que cap partit té el monopoli, menys quan parlen llenguatges diferents. És un secret a veus que el separatisme català no viu cap lluna de mel, que camina en direcció paral·lela sota paraigües i tempos diferents. Que divergeixen en qüestions secundàries, però importants, és públic i notori, en busca de la panacea  d'un referèndum d’autodeterminació amb els ulls posats al Quebec. Els tripijocs, laberints i espectacles polítics no van amb la claredat exigida. On són els fruits de Junts pel Sí? La desunió del PDeCat i ERC -el gruix parlamentari de les urnes 21D-, és altament preocupant. Una bola perillosa que podria rodolar fins la descomposició de la família sobiranista. Els partits indepes han  mamat d'aquest tsunami popular des del 2010 -destrossa de l'Estatut- fins que l'ambició electoral  va obrir les primeres esquerdes amb llistes separades. Una lluita soterrada pels escons, ara municipals, que els posarà a prova de foc junts o dividits, especialment en el tauler del consistori barceloní. S'uniran per vèncer al candidat de C's, un Valls fugitiu, fracassat i oportunista,  una Colau equilibrista, un Collboni a l'ombra del PSC, al candidat d’un PP residual? La Catalunya política juga tres  lligues alhora: la conquesta de la capitalitat barcelonina, l'enfortiment territorial dels municipis i la resistència en la majoria parlamentària. L'assaig amb  tres potes separades  (ERC, PDeCAT i CUP) pot ser un fracàs irreparable en els tres àmbits. L'ANC, sota la batuta de Graupera està posant tota la carn a la graella per forjar una llista unitària, l’estratègia electoral més transversal, cohesionada i democràtica. L'hora de la veritat està al caure a nivell municipal i i també nacional  sota l’amenaça del president P. Sánchez de convocar eleccions generals si l'independentisme no es rendeix al seu caprici de més autogovern autonòmic. Les Corts espanyoles als peus de Catalunya? Poca broma. Hauran estan inútils tantes resistències i manifestacions perquè els líders catalans llencin per la borda les il·lusions d'un poble lluitador? Si l'1-O ens va unir, per què un any després l'ambició política  ens podrà dividir? Quo vadis Catalunya? Quin és el rumb republicà realista que necessita i vol el ciutadà sense sigles fantasmagòriques? Polítics, llegiu bé els resultats que rebreu de les urnes. Si no tapeu l'oïda als cants dels vostres interessos egoistes poden ser molt desagradables pels partits i font de més incertesa immerescuda sobre el futur d’un país que no vol més repressió, encausats i presos.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 29/9/2018