Tornarà la política?

El cicle P.Sánchez podrà obrir una nova era política no judicialitzada? Caldran moltes reformes que tindran enterbancs imaginables. El poble no perdonarà tenir ciutadans a les presons allunyats de les seves famílies.

Un govern que ho voldria en una òrbita política que no li permet? El president espanyol intenta desfer parcialment el camí polític equívoc de Rajoy que va dissenyar de bracet amb els tribunals. Amb un cop de timó intenta virar el rumb amb una reforma constitucional exprés dels aforaments a mida del seu partit defugint dels seus corruptes i contra la voluntat de Ciutadans. Cada partit dissenya un vestit a mida. Podem no vol excloure la Casa Reial ni els jutges. Els sobiranistes condicionen el seu vot favorable de la reforma –també dels pressupostos- al dret constitucional d'autodeterminació en un referèndum vinculant. El PP, més enfangat que ningú, aparenta formes consensuals presumint de mans netes. Les mentides esperpèntiques d'Aznar en la comissió d'investigació de la Gürtel no es taparan amb la hipocresia parlamentària. Sánchez voldria esborrar l'era Rajoy i reenganxar-se a l’etapa Zapatero malgrat el cop mortal contra l'Estatut que ara pretén ressuscitar com a contrapartida de la fugida sobiranista. Massa tard, president. Han rodat massa caps polítics fins la presó i a l'exili. Massa humiliacions contra el poble català. La repressió policial i el 155 són estigmes inesborrables. Milions de catalans han sortit al carrer durant set anys per dir prou  d'abusos i de maltractament. Decidir el futur no és contraposar independència a convivència, el subterfugi de Sánchez per superar el conflicte català. En tots els països normals coexisteix la pluralitat ideològica i política amb prevalença  de la majoria emanada de les urnes sense baralles entre veïns territorials i familiars. Una reforma integral i de calatge és el retorn a la divisió de poders sense enganys ni dreceres. La qüestió catalana es resolt al Congrés, no al Suprem o el TC. Els presos polítics o polítics presos  no són delinqüents. Estan tancats injustament per un jutge polititzat. La seva presumpta irregularitat és competència del poder executiu, no del judicial. Iniciar un veritable diàleg al segle XXI suposa enterrar el règim del 78 i tota la maquinària política d’arrel feixista. Per què les lleis de conveniència poden fer-se en dies o setmanes? Per què legislar el dret d’un diàleg consistent –democràtic- sense limitacions ni pors n'és una excepció? Els convenis laborals  de tota mena canvien per voluntat democràtica dels negociadors sense intervenció judicial. Els referèndums són la panacea de totes les controvèrsies polítiques i trifulgues socials. Només les urnes posaran punt i final a la crisi Espanya-Catalunya amb la transparència de majories/minories. Mentre governs i partits no assimilin que l’essència de la democràcia efectiva resideix en el poble, la política del país i amb majúscules no reflotarà del pou del poder més sorneguer i replet d´hostilitats mútues.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 19/9/2018