Volem votar persones, no partits

Catarsi, penediment públic, ètica, purificació, …en boca dels polítics, són paraules buides de realisme i feridores en aquest moment. El mal ja està fet i la incredulitat popular ha calat fort, a nivell autonòmic i nacional. Els protocols per justificar actituds i fets negres, són més contraproduents. Qui s’excusa, s’acusa. El ciutadà està tip de tanta brutícia i amb les acusacions mútues no es farà net. Si tots no som igual, qui està lliure de la contaminació? Tot està a les seves mans: fer i desfer les lleis electorals, el control administratiu dels seus partits i l’arbitrarietat sobre les fonts d’ingressos. No saben què és la separació de poders, fins el punt d’immiscuir-se en els drets dels fiscals i gestors públics. Només els faltava el domini sobre les entitats financeres i bancàries privades per assegurar el futur econòmic del partit. No fora cas quedessin curts de recursos per a les fanfàrries de les campanyes electorals.

La crida del president Montilla en pro de la confiança ciutadana arriba massa tard. Si l’encobriment de tanta corrupció no hagués vist la llum, hauríem sentit el mateix discurs d’urgència? Ells mateixos s’han delatat. Només queda la solució quirúrgica del bisturí, del transplantament íntegre de sistema per regenerar un nou estil polític: un model electoral nominal. Necessitem persones transparents, professionals de diferents ideologies, però, no coalicions tancades. Ells mateixos s’han propiciat la mort del partidisme descontrolat, ambiciós de poder i allunyat del poble. El segrest de la democràcia ha invertit i pervertit els drets ciutadans. Menys lleis i més estrictes en complir-les.

Abans de convocar eleccions volem veure les cartes sobre la taula i boca amunt. Ni arranjaments provisionals, ni una llei electoral transitòria per sortir-nos del pas. Si la manca de temps és l’excusa -queda quasi un any-, que una gestora mixta assumeixi la funció governamental mentre duri el tràmit legislatiu, si no és legal una pròrroga. El ciutadà no admetrà més trampes si no tenim llistes obertes i les garanties idèntiques per a tots els candidats. La democràcia no està en venda al millor postor.

Volem polítics propers a casa, de carn i ossos, sense sous galàctics, guardaespatlles, ni cotxes oficials. Quina temença o inseguretat ha de tenir una persona honrada? Governants d’un sol càrrec i un sol dinar. Volem votar persones conegudes, a la carta, sense la imposició d’un menú de partit, sabent què i qui triem. Senyors polítics, mana el poble sobirà, no vosaltres. Sou els seus representants, mentre ho feu bé i l’escolteu. El vostre càrrec és transitori i avaluable com tots els treballadors mortals. Si la vostra ambició suplanta la voluntat popular, obtindreu la resposta del vot en blanc de la reprovació, o l’esquena de l’abstencionisme. El vostre mea culpa de cada nit electoral per la baixa participació i el propòsit d’una reflexió seriosa, mai l’heu feta, perquè l’objectiu del poder per quatre anys més ja el teniu a l’abast. El quedar bé del moment, us ha portat a la frustració del present. Per tot això, l’electorat ha dit prou a un estil corromput per unes persones sense escrúpols, vinculades a uns partits que fan del servei el seu pedestal vitalici. Queda un any per veure’ns les cares en les urnes. Si creieu que la recepta de l’amnèsia sigui la barca de la vostra salvació aneu errats, perquè el poble té memòria històrica i no perdona.

Ramon Mas Sanglas
8/11/2009