Per què cap partit les proposa en el seu programa electoral? És la por a la transparència individual o la temença de perdre el rànquing quasi vitalici assignat en la pròpia llista del partit? El ciutadà està clamant un canvi de model electoral, esgotat per inoperant i opac. Vol també l’opció d’unes persones desvinculades del partidisme amb clara vocació de servei democràtic al poble, lliures del servilisme doctrinari d’una coalició.El tema és tabú per a la classe polític. Només comptades excepcions han exposat públicament aquesta innovació urgent com a un antídot a la corrupció i regeneració d’un sistema desencisat. Posar la professionalitat política nominal en mans de la confiança del votant és un risc per a molts parlamentaris que no gosen ser examinats individualment. Ja els va bé l’anonimat d’una candidatura tancada. Per què els mitjans de comunicació no els emplacen a fer un debat públic sobre la qüestió? La resposta fàcil, que la llei està regulada per la Constitució, és un subterfugi per evadir la seva obligatorietat del canvi legislatiu. Qui ha de trencar el cercle dels seus interessos? Per què fan pinya al respecte amb el silenci i el corporativisme? La via creixent de l’abstencionisme només serveix de laments hipòcrites i parapet del continuisme. Cada partit ja compte amb els seus fidels de sempre. Només amb el vot en blanc vàlid, amb tot el pes específic significatiu - escons sense ocupar-, faria trontollar més d’una cadira immobilista.
Si el canvi sistèmic no ens arriba per llei, s’ha de forçar per imperatiu popular. En els darrers sondejos el vot en blanc està guanyant adeptes. Donem-li el valor democràtic que es mereix com a eina de protesta. Què passaria si el percentatge dels votants vàlids no arribés al 50% del cens? Que la saba de nous missatgers polítics omplin d’il•lusió l’electorat que vol votar persones concretes qualificades, no ideologies, ni llistes tancades.
Ramon Mas Sanglas
2/11/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada