Una llei electoral a referèndum

Redactar la llei electoral dels pares legisladors d’un país és un repte històric important. La selecció dels representants més legítims d’un poble és la primera lliçó de la democràcia ben entesa. Ara, més que mai, el ciutadà desconfiat, vol garanties contra la corrupció i el partidisme tancat i opac. Una normativa pensada en uns candidats populars, és a dir, propers, exigeix posar aquesta tasca en mans d’un juristes experts o terceres persones, aliens al món polític directe. Quin treballador o empresari es redacta el seu propi contracte laboral? Per això estan els estaments del sindicat i la patronal, respectivament, que garanteixen la bilateralitat amb el consens.
La neutralitat és la primera regla de la imparcialitat, per evitar d’entrada, el contagi dels interessos de partit i l’eslògan “feta la llei, feta la trampa” o “guardar-se un as a la màniga”. Com a parlamentaris els pertoca el protocol legislatiu final, però, no assentar les bases legals a la seva mida. Els ciutadans són els actors insubstituïbles. Per què, doncs, el rebuig del polític a les llistes obertes?. Cobrir les aparences democràtiques, no és el que espera el votant. Uns diputats regionals (vagueries), comarcals, per districte o barri, és el simplisme del quedar bé. Quina força poden tenir els seus vots solitaris si continua el pes de les llistes tancades dels partits? Això és complementarietat, però no equilibri aritmètic just. Amb la nostra geografia territorial la proporcionalitat del sistema alemany no és del tot aplicable. Un model mixt no exclou que tots els aspirants puguin ser nominals, amb la votació de candidats de diferents partits. Són els electors qui configuren les llistes finals definitives –el futur govern-, i no els òrgans de cada partit a priori. No n’hi ha prou de conèixer els caps de llista en les parafernàlies de la campanya o els mitjans de comunicació. El ciutadà vol saber qui és cadascú, el seu tarannà personal i curricular, abans d’atorgar el vot a una llista de desconeguts.
Per evitar suspicàcies i decepcions legals, ¿per què no sotmetre a un referèndum popular la proposta de la nova llei electoral? El temps es troba, quan es vol. L’acceptació majoritària allunyaria, probablement, el fantasma de l’abstencionisme que ens té atrapats fa anys. Si es fa una llei sorgida del poble i per al poble, se la farà més pròpia amb la participació.

Ramon Mas Sanglas
Sta. Eugènia de Berga