La Riera, perfecte exemple del mal exemple

Hem vist el primer tast de la nova sèrie televisa. Una casa senyorial de bones menges que traspua exquisidesa de paladar en un entorn idíl•lic de la costa catalana. La pulcritud i detallisme de la mestressa de la fonda contrasta amb la fermesa d’un xef de cuina imperatiu que sap remenar les olles amb un equip culinari molt submís a les seves ordres. Tres dels quatre fills formen part de l’empresa familiar en nivells diferents de responsabilitat, motiu de discussió permanent, mentre el cap de família, absent temporalment, ha fet de les seves a Madrid, com a empresari restaurador. El quart fill, dedicat a les transaccions immobiliàries de dubtosa transparència, no té escrúpols en els seus afers comercials amb to autoritari sempre, contraposat a la dolçor aparent en el tracte familiar. La resta de personatges, vinculats a aquests eixos centrals, les seves parelles i fills, amics o clients, aniran teixint tot l’entramat que es preveu complicat, conflictiu i difícil de compaginar.

En un clan familiar tan dispar i nombrós les tensions seran inevitables. Només cal veure la tipologia de cada caràcter. L’exemplaritat de la mare dedicada en cos i ànima al servei del negoci familiar, se’n pot anar en orri en un no res per les actituds gens conciliadores dels fills, farcides d’autoritarisme, falsedat, xantatge, corrupció, alcoholisme, infidelitat, entre d’altres.

La sèrie vol ser el reflex d’una classe social benestant modèlica, però el mal fer de cada personatge els delata. No poden amagar uns vicis arrelats que afloren a la mínima contradicció. La realitat familiar no es correspon amb la imatge que intenten donar fora. Per sort, l’audiència infantil serà minsa en les hores de retransmissió directa. La hipocresia social no és cap valor a imitar. El vocabulari resulta groller quan el voltatge puja de nivell. El rosari d’infàmies que es propicien entre germans davant una mare que intenta cohesionar els ànims, és sobrer. Per contra, ens té perplexos la serenor subtil del pare que vol refer la seva vida tot sol i allunyat. L’excusa de no sentir-se realitzat després de quaranta llargs anys de matrimoni l’empeny a noves aventures. Comercials tan sols o amoroses també? Mals auguris s’acosten un cop encesa l’ira familiar. Degustarem cada dia els ingredients picants, àcids i agredolços -mancats d’ètica professional sovint- que amaniran les trifulgues de la mansió Can Riera durant una bona temporada. Per mitjans de rodatge, escenaris, actors i actrius de primera línia la sèrie no farà fallida. Però, si la trajectòria familiar deriva cap a extrems de violència i agressivitat ferotge, no crec que tingui l’acceptació o popularitat, ni la durada del Cor de la ciutat. Estarem amatents als periples i als guisats que s’aniran coent en la saga dels Riera cada tarda.


Ramon Mas Sanglas
12/1/2010