Vic, excel•lent en democràcia

Paraula màgica i espantall de certs polítics. Per això intenten desvirtuar-la en situacions difícils o d’interès personal. Què està passant a Vic? Polítics perifèrics han plantat cara a l’actuació governamental d’un poble sofert, integrador i exemple de cohesió social des de sempre. És lamentable encolomar una feina legislativa estatal mal feta a un alcalde i al seu consistori, que compleixen les obligacions d’escoltar la ciutadania que representen. Això no és xenofòbia, és justícia redistributiva de forma equitativa, en benefici dels autòctons i els nouvinguts legals.

Una llei d’estrangeria modificada per enèsima vegada (20/11/2009 l’última) resulta incòmode quan s’aplica, i que alguns voldrien ignorar. El passaport o el visat temporal ja no són imprescindibles per empadronar-se legalment? S’acosten eleccions i les lleis caduquen quan convé? La capital d’Osona –com altres ciutat catalanes- tenen un altíssim índex d’immigrants que tenien feina en època de vaques grasses. La crisi els ha marginat. On són els empresaris que se’n van beneficiar i els seus contractes de treball? Els drets i deures són bilaterals. Si van entrar sense papers per l’efecte crida i sense feina, correspon a l'Estat la regularització. Si no ho fa només els queda l'expulsió, amb tots els respectes i les atencions humanitàries si estan malalts.
L'empadronament no és substitutiu de cap identificació personal. Dos apartats de la darrera reforma d’estrangeria ho expliciten: “Serà una infracció greu mantenir un estranger en situació irregular i un delicte empadronar immigrants en domicilis on no hi viuen". Desapareix -com a tota Europa- “l’arrelament laboral” sense treball, que es substitueix per “un permís temporal que acaba quan s’han cobrat els mesos treballats amb l’obligació de sortir del país amb les despeses de viatge pagades per l’empresari”. El padró és un control viu del cens local per ordenar una població i s'aplica a tots, nadius i estrangers, per gaudir dels serveis comuns amb justícia i pagar els impostos corresponents. El ciutadà complidor no fa d’ONG permanent. Integració, sanitat i educació plenes, però, en condicions legals sempre. Ni l'extremisme de negar l'aigua, ni l'aprofitament polític del quedar bé i no perdre vots es justifiquen. En democràcia mana el poble assenyat que delega poders als polítics. L'alcalde de Vic no fa més que complir l’encàrrec que ha rebut de la democràcia local. L’exemple està guanyant adeptes.

La tempesta del cas Vic és insòlita i desvirtua la realitat, perquè està sotmesa a l’oportunisme polític. D’un cas local se n’ha fet una bola autonòmica i nacional amb declaracions partidistes de tots colors. Alguns exemples: “El govern de l’Estat demana a l’Ajuntament de Vic que doni cobertura legal a persones sense passaport o visat”.
"Un ajuntament pot conèixer una il•legalitat i no denunciar-la?" (Duran).
"La llei d'estrangeria s'ha quedat curta i fa falta una normativa unificada sobre immigració que eviti diferents interpretacions" (PPC).
“Vic ha obert el debat de l'empadronament en un moment equivocat”(José Zaragoza). Els preocupa un desplaçament de vots? Els polítics s’obliden del més important: la veu del ciutadà afectat. Si ells són incapaços d’unificar criteris en un tema humà, no és motiu suficient per a una consulta popular? Què fàcil és criticar des de l’estratosfera política centralista o simplement en defensa pròpia.

Prou fal•làcies polítiques i més governants de paraula i fets. Una llei aprovada no admet detractors, sinó el seu compliment al nivell que pertoca. No vulguem generar un tsunami social a costa de la immigració legal ben entesa i cohesionada. Seria deshonest i políticament incorrecte centrar una campanya electoral polèmica a costa de l’estrangeria, a menys que pretenguin l’efecte contrari: agegantar el vot independentista. Si com a colofó, no estrenem una reforma electoral, els oponents a les candidatures de llistes tancades tindran garantit l’èxit del vot en blanc i el triomf de l’abstencionisme novament.

Ramon Mas Sanglas
16/1/2010