El sobiranisme salvarà l’escola catalana

El model d’escola és de la comunitat educativa i no dels polítics. No admetre la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya és renegar de la democràcia. La LOMCE serà un nou mur contra l’entesa que agilitzarà el nou estat català. 

La llei Wert s’aprovarà per dictadura, no per democràcia. Catalunya no l’aplicarà perquè té competències educatives i lingüístiques plenes (LEC) avalades per la màxima jurisprudència estatal. La LOMCE les contradiu. La tempesta imperfecta del PP pels quatre punts cardinals de Catalunya no acabarà amb un poble que ha resistit 300 anys de vendavals. La llengua és l’ànima de l’escola d’un país. Per aniquilar-la cal l’extermini generacional. L’obsessió fanàtica del govern central per espanyolitzar Catalunya hauria d’acabar amb tres dècades de bilingüisme exitós extirpant la immersió escolar del català. La revifalla de croades militars del passat els delata: “Un modelo educativo vertebra a una nación y hace que los futuros españoles sepan lo que es su país y sepan que deben sentirse orgullosos y defender su país" (De Cospedal en una arenga assembleària als seus correligionaris). No accepten la pluralitat nacional ni la diversitat lingüística. Declaracions insidioses d’aquest calibre enforteixen les arrels independentistes i aixequen més murs a la sordesa del diàleg. Gràcies per justificar camins d’insubmissió.

S’ha revifat l’esperit dels 80 amb una llei educativa retrograda en continguts i controls. ¿Per superar el fracàs escolar espanyol? Se’ns imposen un pares ideològics patriòtics. Per què en volem d’adoptius si tenim pares biològics? Quina manera d’estimar és aquesta? A cops d’imposició i vexacions no s’educa cap ciutadà. Volen vacunar ments infantils amb ideologies uniformadores escrites en textos escolars censurats, esbiaixats, falsos o mutilats. Els nostres estudiants han de llegir, escoltar i aprendre en les aules la història verídica del seu poble i en català. No se’ls pot amagar les ignomínies comeses amb els seus avantpassats. És aberrant utilitzar 17 famílies  castellanoparlants com a víctimes de la politització cavernosa exigint una segona immersió vehicular a costa de desintegrar una societat cohesionada. Aquesta arma mortífera –Catalunya és Espanya- té els dies comptats, si no canvien el xip. No reconeixen que la feblesa del català al carrer – no en vies d’extinció, com voldrien-, és la llengua territorial i té prioritat en l’escola pel bé integrador i laboral de tots els residents a Catalunya, nouvinguts i nadius. Pensen que sabotejant la cultura autòctona sucumbirà el catalanisme. Fins quan la tolerància a tanta impertinència? Prou, ha dit el poble, el govern i els docents. “De fora vingueren i de casa ens tragueren” no constarà mai com a epitafi d’una Catalunya vençuda. Abans veurem la sortida democràtica d’una Espanya frustrada que l’espanyolització dels països catalans.

El bastió de la catalanitat està sacsejat per l’absolutisme del PP en territoris valencians, balears i la franja catalana de l’Aragó. Prou espoliacions. Només un nou estat convertirà el català en llengua nacional única sense cooficialitats. Punt i final a la conflictivitat cultural. Els arguments per marxar cada dia són més expeditius. Tot segrest i repressió han de ser desobeïts per moralitat i democràcia. L’escola no està venda, ni amb subterfugis econòmics, perquè la llibertat i la cultura d’una nació no tenen preu.

Ramon Mas Sanglas – 20/5/2013