Què
fàcil és autoenganyar-se, senyora Sánchez Camacho. Els catalans són
intel·ligents i tenen memòria. Les xifres objectives només tenen un
jutge imparcial, les urnes, a qui vostè té pànic.
Els silencis no
expressen cap majoria, només això, cap opinió. Els defensors d’aquest refugi
els queda una sortida digna: que la seva proposta guanyi en les urnes. Per què
s’entossudeixen a negar el dret a decidir tots, espanyols i catalans residents
aquí? Resposta simple: la por al fracàs. Les urnes no admeten la frivolitat
numèrica de les manifestacions. El tiquet nominatiu del vot, passa per caixa i es
reflecteix en el balanç al final de la jornada. Aquí no té cabuda la ceguesa
dels polítics que mai perden, ni les xifres sentimentals ajustades o inflades.
Si l’11-S sis milions d’antisobiranistes silenciosos van quedar-se casa, ¿només
160.000 d’aquests suposats patriotes
espanyols –molts vinguts de fora- han sortit a proclamar-ho el 12-O? Senyors
del PPC i Ciutadans, la vostra clientela us és infidel o viviu del lema
fantasmagòric del som 47 milions. Ajusteu el vocabulari a la realitat de la
vostra minoria a Catalunya. Confronteu
els principis de la unitat espanyola en la societat catalana “donant veu i vot als vostres manifestants”.
No prediqueu la democràcia, practiqueu-la. Si la Constitució és democràtica res
impedeix adaptar-la a la voluntat popular. És la vostra gran mancança política, el dèficit de qualitat
democràtica.
Sánchez Camacho,
l’eufòria festiva fa desvariejar davant dels mitjans. La “casa comuna” que volen “els catalans” no és Espanya. No se’n
recorda de la Via Catalana i de la Diada 2012? Si fora així, també el PSC i CDC
us haurien fet pinya. Però, no. La vostra Espanya i la de Ciutadans, excloent,
centralista i antidemocràtica tampoc combrega amb el partidisme no
independentista que recolza el dret a decidir. La seva via és la llibertat
ciutadana per continuar units o separats. La vostra és la negació sistemàtica
dels cops de porta, especialitat de la casa, entre vosaltres mateixos. Ni el
nivell més elemental del ridícul a Europa us amoïna?
Ramon Mas Sanglas –
13/10/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada