Independència i eleccions europees

No barregem conceptes sobre Catalunya i Europa, senyor Homs. Cada comici electoral té el seu entorn i unes prioritats, començant per les responsabilitats polítiques. 

Seran “l’assaig general” de la consulta. No s’equivoqui ni confongui l’opinió pública, senyor Homs. Aquestes eleccions seran la prova de foc del consens o disgregació dels polítics catalans abans que res. Els ciutadans catalans fa dos setembres consecutius que han assajat i amb bona nota, dient què volen. Ara la pilota està al vostre camp. Qui ha de dirigir l’assaig del concert final?  A qui hem de votar? Vosaltres heu de ser el termòmetre de la independència catalana en els comicis europeus. Esperem una candidatura majoritària i única del partidisme català defensant el sobiranisme sense pal·liatius i complexes. Repetireu la dispersió parlamentària a Europa? Sense uns altaveus potents de líders convençuts i convincents, no sentiran el clam del poble. El ciutadà independentista cridat a les urnes, ¿com en prendrà consciencia europeista si no té un far més lluminós que l’adversari?

Conseller de la Presidència, les votacions europees –amb un 40% històric de participants- no seran el preludi i assaig definitiu de les eleccions catalanes, que amb tota probabilitat es duran a terme per falta de diàleg i entesa amb l’Estat. Mal aniríem si l’embrió del nou estat europeu no aflorés amb una participació superior al 80%. En gran mesura dependrà, agradi o no als polítics, del lideratge i eficiència impulsora dels governants. Això no s’improvisa. El desconcert partidista actual –en la mateixa coalició CiU- sense un nord comú és el pitjor  precedent per aconseguir una majoria sobiranista folgada. Un raquític 50,1% deixaria el país dividit. Per abastar la solidesa de dos terços (66%) la clau rau en el Parlament i en una candidatura unitària creïble. Es podrà culpar al poble de poca  afluència en les votacions europees per la llunyania dels efectes econòmics, però, sobretot, pel dèficit carismàtic dels aspirants i la desinformació. Voleu carregar amb la segona majoria silenciosa del 60% d’abstencionisme? Ara o mai. Sense la unificació d’objectius polítics el recolzament popular se’n anirà en orris.

La pedagogia electoral és una assignatura que mai ha aprovat la classe política. A més d’un programa lleial, possible i transparent fa falta la llibertat del sistema obert. D’això se’n diu renúncia personal i servei democràtic. Un nou país necessita del concurs dels millors, que més estimen Catalunya, sacrificant velles aspiracions del seu passat. La generositat dels electors  premia la vàlua dels candidats. Si el Parlament europeu incorpora figures catalanes de primera magnitud difícilment posaran a l’entredit la continuïtat de Catalunya –contribuïdora neta- com a nou estat europeu. No ho dubti, Francesc Homs. El ciutadà no defraudarà el seu país –via consulta o comicis plebiscitaris- i a Europa, si la torxa dels governants flameja amb dignitat unànimement. La culpa és negra i ningú la vol. Posem-nos tots al nostre lloc sense capgirar l’ordre de la responsabilitat. Us queda molta feina per fer i cal arribar a temps, sense corredisses i amb seny.

Ramon Mas Sanglas -7/10/2013

http://blogs-lectores.lavanguardia.com/colaboraciones/independencia-i-eleccions-europees-17042