El triangle Artur Mas, Rubalcaba i Rajoy ha
fet palès que el joc polític està ben enrocat. Ningú mou fitxa per no perdre
territori. L'únic àrbitre imparcial i
democràtic és el poble. La consulta està més que justificada.
El senyor Duran
confessava -a 8tv- l’última esperança d’establir un diàleg efectiu amb l’Estat
per la porta petita de la via confederal i la reforma constitucional. De no
aconseguir-ho es comprometia fermament amb la causa sobiranista i la consulta
arreu del país i Europa. Amb les darreres ofertes federals de Rubalcaba al
president Mas i la resposta de Rajoy al cap de l’oposició, Duran s’ha quedat
sense arguments per seguir fent la “puta i la ramoneta” amb els convergents i el
poble català i el cop de porta definitiu al consens. El PSOE i el PP s’han
conxorxat per esvair tota aspiració catalanista impedint la consulta com sigui.”
Ara l’important és mantenir l’estabilitat
política. És prioritari sortir de la crisi i no les reformes constitucionals” (Rajoy).
Voler encaixar Catalunya
en una Constitució retocada “a l’espanyola” a canvi de renunciar la consulta
seria la traïdoria més vil al Parlament i a la voluntat popular massiva
mostrada dos anys consecutius. La mediació federalista de Rubalcaba entre Mas i
Rajoy no ha servit per refer ponts trencats perquè es neguen reconèixer una
pluralitat territorial real desvinculada del centralisme que els cohesiona tots
dos (PP-PSOE) en un poder alternatiu. Catalunya no caurà en paranys del passat
sota la fal·làcia “apoyaré el Estatut”
(Zapatero), trinxat pel TC. La reforma constitucional tramposa seria votada per
tots els espanyols que es cruspirien els catalans. Cap autonomia ha demanat canvis
de la Carta Magna llevat de Catalunya i País Basc a canvi d’equitat fiscal i més
competències. Les comunitats receptores de la solidaritat veïnal, si tenen el
que volen, ¿per què han de fer canviar mecanismes legislatius?
No han entès que
contra les armes democràtiques d'un poble no es pot lluitar. Han de
convèncer els catalans, no al president. Parlem de consulta, no d’independència
i ja ha saltat tota la cavalleria. L’espantall d’un suposat “sí” majoritari a
la causa sobirana treu de polleguera el PSOE i la baronia del PP. El despotisme és impropi d’una Europa democràtica i la
crisi no serà l’eterna excusa per a una involució històrica, la pitjor
provocació per a la secessió unilateral.
Senyor Duran, no està
atrapat. Té la porta del “sí” al costat d’un 60% de catalans –de moment- i del
“no” amb el PP-PSOE/PSC. El seu temps d’ambigüitat política està esgotat. Només
queden les urnes. Vol boicotejar-les amb una opció antidemocràtica? Es decanta per l’intent
fallit d’adoctrinament espanyolista de 300 anys? Els sentiments i ressentiments
no s’aturen. Per això mateix la independència no és cap il·lusió, és una força
gravitatòria. La confederació de “més
peix al cove”
seria una frustració col·lectiva suïcida. O sortim a pescar sols o la barca fins i tot
ens prendran. La “bota de l’Estat” no
pot trepitjar més temps l’economia i la identitat cultural pròpies. Si no veu
clar el seu futur personal al costat de CiU salti per la finestra del vagó cap
a Madrid abans no esdevingui un cadàver polític a Catalunya.
Ramon Mas Sanglas –
28/10/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada