Cap polític és imprescindible

Rajoy ha donat l'espatlla a Mas definitivament si no anul·la la consulta. És com demanar que la democràcia s'esborri del mapa català. L'amor propi i la pressió del polític mai pot suplantar un poble

“Rajoy no pensa reunir-se amb Mas si el president no renuncia a la consulta” (13/4/14). Rajoy demana a Mas respecte a la llei i li ofereix diàleg “sin fecha de caducidad” (15/9/2013). Rajoy: “Recibiré a Mas con mucho gusto” (28/12/12). La degeneració de les vies de diàleg és progressiva en el temps i en proporció directa a la maduració del projecte sobiranista. Quan el govern espanyol s’ha vist amb una suposada pedregada al damunt s’ha enclaustrat instintivament amb pany i forrellat. Una imatge deplorable després de les mans esteses de Catalunya en el Congrés (8/4/2014). Convertir en problema personal una qüestió democràtica de dret popular és l’apropiació i segrest més indigne d’un poder aliè. Si Rajoy no pot decidir “mutu propi” el sobiranisme nacional que diu emana dels espanyols per legislació, tampoc el president Mas pot renunciar la consulta inclosa en el programa electoral que el va portar a la Generalitat. Tampoc té permís dels 90 diputats que van aprovar el dret a decidir en seu parlamentària per aplicar-la. Finalment, ha rebut tres missatges populars massius demanant un canvi vertical de l’estatus social i econòmic de Catalunya. Només queda pendent la comprovació individual d’aquestes voluntats (80% segons els sondejos) anant a votar el 9-N. Per què tanta por a saber la veritat de manera pacífica, oficial i transparent? La incògnita pot deparar sorpreses inesperades d’alegria o frustració per les dues bandes.

Cap dels dos presidents és imprescindible, només el poble que els posa i els treu. Convertir-se en líder central manipulant la representativitat política a costa de la majoria absoluta és prepotència i perdre l’horitzó democràtic. Els dos governs volen conservar el seu guió. Girar l’esquena definitivament és una covardia havent promès reiteradament que el diàleg no caduca. Trepitjar els drets del més feble obligant-lo renunciar les seves legítimes obligacions i compromisos democràtics és dictatorial. Per tant, senyor, Rajoy, abans de trencar amb el president de Catalunya parli amb el poble català que representa, si no vol dialogar amb ell en persona. Si la seva estima als catalans no és purament platònica demostri-ho i deixi’ls votar. No pateixi per la qüestió europea d’aquests ciutadans. Ja sap que de les pedres en fan pans. Més fàcil encara. Faci una oferta atractiva i justa i oblidi’s d’aquestes cabòries separatistes que no el deixen dormir. Potser els acabarà convencent. Amb un “no a tot”, seguiran persistint, lògicament.  Vostè sap que tenen sobrats motius per estar enfadats, encara que públicament no ho vulgui reconèixer per estratègia política nacional. De no existir les causes Catalunya no estaria en aquestes vies estretes. El seny català s’imposarà sempre, si les propostes són serioses i es compleixen. Encara és a temps de donar una lliçó de voluntat política al món a l’estil britànic. Podria consensuar i anul·lar les preguntes de la consulta i permutar-les per un reconeixement de la singularitat catalana –motor de l’expansió econòmica espanyola-  d’acord amb la Constitució. Entossudir-se en la negativa també és una decisió unilateral que sempre ha recriminat al president Mas com a il·legal. Cedir per les dues parts és confiar en la democràcia i és retornar al diàleg sense cap necessitat de ruptura.

Ramon Mas Sanglas – 15/4/2014