Fent camí, 11-S

S'acosten dates decisives per al ciutadà: manifestar-se i votar. El polític sobiranista està acabant la feina legislativa malgrat s'enfronti amb els riscos de més trascendència: la inhabilitació i els tribunals.

El desembarcament aeri-polític de Madrid a Barcelona el 26 d'agost podia significar un intent afable i benintencionat de reconquesta nacional per fer oblidar el referèndum als catalans. Res més lluny de la realitat. El sobiranisme en dol va saber aturar-se temporalment. Continua més viu que mai. L'11-S, un poble festiu i respectuós amb la tragèdia sortirà al carrer. La vida segueix sense por als reptes democràtics del futur. Els familiars dels desapareguts estan agraïts per les mostres de dolor i no miren procedències ideològiques. La ciutadania catalana ha estat la primera en cada lloc i hora malgrat actituds de gelosia  en certa premsa i les picabaralles interpolicials barroeres. Ara torna la normalitat reivindicativa. El procés cap a la transició segueix fent camí. El 26-A va  posar punt, mai final, a una situació traumàtica inesperada. Les trobades reials i dels  poders polítics -protocol·làries i de simple façana -  van perdre una oportunitat d’or per desactivar tibantors i decantar la balança de l'1-O en busca d’un oferiment de diàleg sincer. Van destil·lar fredor i cortesia oficial imposada, només. El desafiament persisteix i ben actiu. On estan els desitjos verbals d’unitat? El seguici reial i la plana major de l'Estat en terra d'infidels secessionistes i republicans va semblar una provocació. Puigdemont va mantenir les equidistàncies de formalitat. Mai l'homenatge a les víctimes es va supeditar a la unitat política espanyola, malgrat els esforços de la segona capçalera de la manifestació sobrevinguda com una peregrinació exprés. Una tragèdia de caire transversal no podia espanyolitzar-se per una flota reconqueridora del regne d’Espanya i menys sota la disfressa d'un colonialisme ancestral. La xiulada popular fou prou expressiva. Barrejar  sentiments i controvèrsies polítiques internes amb la tragèdia terrorista era un despropòsit forassenyat deplorable, si bé aquesta expectació comparativa amb el referèndum de l’1-O no va passar desapercebuda en fòrums internacionals. Tampoc interessa al govern central més gesticulacions que creïn ombres de dubte sobre la seva pretesa democràcia modèlica amb agents disposats a confiscar 6.000 urnes. Seria grotesc. Importen les paperetes controlades que s'hi dipositaran, no el format de la caixa que es podria fer el dia abans. La seriositat d'un poble secular no està per a espectacles a l'hora de decidir la seva vida. La Diada 11-S i la campanya mediàtica de transparència informativa de 15 dies que  seguirà marcaran el final d’un trajecte de cinc anys, després d’un rosari d'obstacles jurídics i de sordesa política. Si el "SÍ" és guanyador esdevindrà la proclama de la república prevista en la llei de Transitorietat i unes eleccions constituents. En cas de derrota, què ens depararà l'Estat espanyol i l'oposició sobiranista en unes eleccions autonòmiques, si aconsegueixen guanyar-les? El silenci polític de Madrid durant un lustre, ¿trobarà resposta immediata i adequada a gust de la majoria de catalans per sentenciar el conflicte definitivament? El temps serà el testimoni més neutral del passat i del present sobre uns governants incapaços d’haver convertit la democràcia en diàleg.

Ramon Mas Sanglas- Sta. Eugènia de Berga, 2/9/2017