Massa tard, com sempre (NEP)

La Moncloa es pensava que l’1-O era un broma o que la intimidació judicial podria més que el Parlament. Tenim les lleis pertinents i la convocatòria. Rajoy, és massa tard. Els set anys de temps han caducat.

Ara correm-hi tots que el referèndum 1-O va de debò. S’ha aprovat la llei corresponent, la convocatòria i la llei de Transitorietat. El xoc amb les institucions de Madrid han fet saltar instantàniament totes les alarmes més apocalíptiques. Ara tot s'hi val contra Catalunya. Les multes, més amenaces personalitzades, discursos reials i judicials per aterrir al polític indecís i al ciutadà més pacífic. No ho sembla per la Diada 11-S superant els anys anteriors. La comissió oportunista i salvapàtries de Pedro Sánchez s’ha canviat pel segrest d´urnes, si cal, al costat del PP. Més contradiccions encara? El PSOE és un col·leccionista de promeses buides com l'històric "apoyaré el Estatut" del seu col·lega Zapatero. D'aquella pols el fangar d'avui. Amb C’s, marca blanca del PP, el centralisme espanyol ha format el trio oligàrquic de la indissolubilitat contra la democràcia d'un referèndum, legal per a uns i cop d'Estat per a l'espanyolisme. Rajoy esperava que aquesta maleïda data no arribaria amb una càrrega tant diabòlica, que s'esborraria del calendari gràcies la força legislativa i judicial del PP o per amnèsia dels catalans més condescendents. Doncs, no. Octubre està a la cantonada amb les urnes, el cens, les paperetes, les meses i els votants fent cua a contracor d’Espanya en forma de saltimbanquis. L’arrogant contundència de "no habrá referéndum" reforçada amb tot l’exèrcit policial, judicial i polític advers, ¿es diluirà en la creixent i cabrejada  moguda sobiranista del carrer? La mostra desbotant de la Diada ha glaçat la Moncloa. Un xoc de voluntats polítiques  sense precedents. Polítics contra el poble, quina absurditat! Set anys d'immobilisme i d'intimacions tindran un cost i una resposta inevitables pel jurat popular més  inapel·lable i massiu de 6.000 urnes. Els instruments  exprés repressius no podran abatre un poble. La negativa al diàleg li ha arribat el seu merescut per ficar el cap sota l'ala tants anys i no acceptar que més enllà del centralisme uniformista i hi ha  nacions amb singularitats històriques. L'alarma socialista  tardana no paralitzarà la societat catalana amb una simetria autonòmica continuista. S’ha acabat el cafè de bona voluntat i els apedaçaments? Cal una arquitectura nova de soca-rel. Soraya és més expeditiva i dràstica. Exigeix penediment previ del sobiranisme català erràtic amb l'esperança d'un referèndum humiliat. Dos camins diferents i allunyats del secessionisme que ha recorregut un procés amb fatigues i suors, a contracorrent dels adversaris més implacables. El dos d'octubre sortirà el sol amb ulls diferents per a unionistes i separatistes al marge dels resultats.  Qui parla de frau democràtic? Des de la centralitat s’ha transgredit la unitat sobiranista dels espanyols. Des de Catalunya la renúncia seria desoir la veu legítima del 80% de la ciutadania que vol decidir el futur. Si parlem de  dues democràcies legítimes on radica el litigi jurídic real? L'error fatídic està en la confrontació d'interessos polítics, lluny del servei al ciutadà. La ressaca d' una Espanya "grande y libre" impedeix donar ales  a una Espanya lliure en les seves decisions i trencar  motllos de falses autonomies que hem suportat 40 anys. La por a perdre la dominació secular alimenta la repressió  radical a qualsevol intent secessionista. Els més tolerants justifiquen una comissió reformista afirmant que Catalunya seguirà sent Espanya el 2-O. On està la credibilitat en les urnes per rectificar l'estatus actual -espanyol i català- l'endemà del referèndum? La sordesa i ceguesa política  tindrà conseqüències nefastes en tot el territori amb repercussions europees.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènbia de Berga, 8/9/2017