1-O: Quant pitjor millor

A una setmana de l'1-O la incertesa, confusió social i la pressió de Madrid ens porten a una major resistència i convicció a votar. De la llavor plantada naixerà una nova Catalunya reformada.

Quan em pregunten com veig la “qüestió catalana” contesto que anem pel bon camí. Segons la dita popular, una cosa s’ha de ben espatllar per arreglar-la. L’espiral de confrontació pacífica i cívica –una especialitat catalana-, marcarà la resposta intel·ligent a partir del 2-O, sense complexos de derrota. El poble català té la missió de suplantar la incapacitat dels governants a través de les urnes canviant la cultura política del país sencer, no de Catalunya només. Es decideix amb el cap, no el cor. A més superposició de legalitats i menys democràcia, més allunyament. A més policia, jutges i provocació, major fermesa popular. A més censura mediàtica, verbal i escrita, més obertura al món. A més persecució de llibertats amb rumors  d’intoxicació, més  entusiasme pel catalanisme sa, independentista o no. Gràcies, Rajoy, per la llavor catalanista sembrada. Les estratègies de multes diàries a canvi de claudicar del càrrec són indignants, xantatgistes i retrògrades. Recordeu els màrtirs cristians del Coliseu romà. Adores al Cèsar de genolls, ofereixes encens als déus o et tirem als lleons. En versió espanyola, si no acceptes la legislació de la pàtria única i renuncies a les urnes que demanen els conciutadans pagaràs amb el teu patrimoni familiar i la presó, si cal. És el preu del joc brut contra la conciliació. Dos no pacten si un no ho vol. L’imperi de la força no justifica el menyspreu als drets d’una minoria. Els xocs que patim són imputables a la sordesa, ineficàcia, prepotència, intolerància i certes presses. El desenllaç no consistirà en fer rodar caps, suprimir l’autonomia camufladament, crear topades entre policies, paralitzar el país i les universitats o dispersar la ciutadania amb tanquetes i detencions. Vulgui o no el govern central, la porta de sortida única passa per les urnes pactades i canvi de govern. Que busqui la solució en el Congrés i el Parlament. No en les fiscalies, els jutjats i el Tribunal Constitucional. Recórrer les forces armades i estaments judicials per sistema és prostituir la democràcia real i reconèixer la incompetència governativa. Els factors desencadenants de la crisi neixen, remotament, d’una transició  mal gestionada el 78, i més recentment, d’un doble daltabaix estatuari (2006 i 2010) que van ressituar Catalunya fora de la legalitat autonòmica per sentència. Aquest maltractament trepitjat a consciència pel nacionalisme  espanyol  envers el primer motor econòmic d’Espanya va esclatar el 20-S (2017) a Barcelona en la Conselleria d’Economia amb 14 detencions d’alts càrrecs i 41 registres per aturar un referèndum. Aquí està el moll de l’ós: el poder econòmic de Catalunya, no la separació territorial. Espanya perdria el seu estatus sense l’aportació del 20% del PIB i el 25% d’exportacions dels catalans. Però, com diu la dita, “qui tot ho vol tot ho perd”. Per què no van acceptar un acord anomenat “pacte fiscal o concert econòmic” proposat el 2012? S´hi arribarà, inexorablement, mitjançant eleccions autonòmiques d’un govern, més catalanista encara, d’aquí dos mesos, succedani de la república estacionada i d’una DUI innegociable. El programa electoral marcarà les pautes i les aspiracions d’autodeterminació realistes dins la legislació reformada. Haurà valgut la pena deixar corrompre un sistema de bloqueig unilateral  per aconseguir els mateixos objectius: la hisenda catalana integral, el reforçament de la llengua com a nació i la reducció fiscal de solidaritat impositiva. El reconeixement i l’esmena de tres equívocs històrics negats fins ara. Quines novetats millors aportarà el programari unionista per fer-se amb la presidència? La sobirania dels drets d’un poble està per damunt de la ideologia, la  territorialitat i les fronteres. Això no implica cap renúncia –com Escòcia i Quebec- a un futur replantejament de segregació. Temps al temps.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 26/10/2017