Viatge a Ítaca o Espanya

La competitivitat és un dels camins de l'èxit de la persona. Si la dignitat no l'acompanya el repte esdevé un litigi entre les parts. Els entrebancs polítics cap el 1-O han posat la democràcia del país entre el dubte de la llibertat i la llei immobilista.

Diuen que la història és pendular, que té cicles de vaivé i és copiosa en similituds reals. La imatge dels descobridors intrèpids que cremaven caravel·les per no fer-se enrere en les conquestes d’ultramar o el viatge d’Ulisses a Ítaca són dos exemples d’excepcional valentia equiparables als orígens de les nacions sorgides de pobles lluitadors. L’enfronta Espanya-Catalunya ha fet moltes travesses per terra, mar i aire només en cinc anys sense arribar a destí, encara. Les naus dialèctiques i polítiques, congressuals i parlamentaries no albiren  cap port ni terra ferma. Solquen  en alta mar esquivant tempestes i naufragis, enarborant banderes sobiranistes diferents, causa de la discòrdia. Estem a prop de l’assalt de les temudes i polèmiques urnes de l’1-O. Les dues ciutadelles contrincants disposen d’armament legislatiu comú i propi, objecte de litigi, per evitar-les o abastar-les. Els tres pilars de l’Estat contra Catalunya –l’art 155, inhabilitacions  i el segrest d’urnes- semblen descartats per falta de temps i realisme. El comandament en mans del TC s’enfrontarà a l’artilleria popular expugnable, però, resistent a la desobediència justificada, comandada per l’ANC, Ómnium, l’AMI i la majoria parlamentària sobiranista. La defensa de la unilateralitat no és menyspreable, malgrat que poc efectiva per negociar. Des de 1991, s’han fet 51 referèndums al món -la meitat  unilaterals-  basats en l’autodeterminació universal dels pobles. Catalunya no serà cap excepció legítima, la primera de la UE. Forces majors ens han dut a tal extremisme. L’esperit reconqueridor espanyol en forma d’espoli durant dècades no és compensable amb simples paraules d’unitat i d’igualtat constitucionals a costa de la singularitat catalana. El indis americans van ser víctimes d’espoliació per la seva ignorància. Ara i aquí és el dret a decidir la víctima de l’opulència i de la llei feta a mida del poderós. Rajoy recorrerà Trump el 25-S al preu que sigui per combatre la democràcia de les urnes? Urnes que fan por a un  regne encara colonialista i centralitzador. Tenen por a la llibertat. Por a perdre l’immobilisme d'una Espanya castellana imperial i residual.  Por a reformar un sistema autonòmic exhaurit. Por a compartir una nació única en plurinacional. Por a nedar i perdre la roba. Por a presentar batalla al diàleg mutu sense ambigüitats. Por a lliurar una alternativa a la independència. Ulisses no va tenir por al cant enganyós de sirenes ni als ciclops mitològics. Va afrontar el perill durant un camí hostil en busca del país alliberador. Quants ulisses catalans busquen la seva pàtria d’Ítaca? Les urnes tenen la resposta. Serà el punt de partida de la caravel·la amb bandera republicana?  Una odissea catalana com el periple d’Ulisses. Això és Ítaca, la vida de cada persona, de cada poble en lluita pacífica. Caldrà  cremar la nau per no claudicar davant les dificultats que semblin insuperables? L’Onze-S d’enguany serà decisiu per desembarcar el dia 1-O. La indecisió ens pot deixar on estem amb tot el que no volem i durant molts anys. Els gemecs posteriors no portaran enlloc. Quin emprenedor no té riscos? La sort i el futur d’una nació és obra col·lectiva. Que parlin les urnes amb llibertat assumint democràticament les conseqüències.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 5/9/2017