Adéu, política!

A dos dies vista el referèndum s'ha convertit en un desafiament a cara o creu entre el poble i l'estratègia policial. Votar no és cap joc. Menys encara el fet de posar en perill la llibertat i la vida dels votants.

Per ordre del govern central el poder judicial espanyol va executar el cop d’Estat més autoritari contra la separació de poders mai vista a Catalunya en la seva política. Rajoy va intentar treure’s envà el mort del damunt amb la llei, donant la benvinguda policial contra “la tumultuosa rebel·lió pacifica dels catalans insurrectes i la llibertat d’expressió” i un adéu a la solució política a temps. La covardia de l’Estat legislatiu encapçalada per la Moncloa va decretar barra lliure el 20-S al poder de la Fiscalia i el Suprem per sembrar la por fins arrencar del calendari el dia 1-O. La magistratura en ple s’ha vestit de gala decretant el poder diví rebut del Sinaí del TC per aixafar tot intent i voluntat de votar. Han llançat els Mossos d’Esquadra a la cacera de paperetes, claus i urnes dels col·legis arreu del país emmordassant els directors, interpel·lant-los sobre rumors o certeses del referèndum. Aquest cos policial que va jurar o prometre servir la ciutadania  farà de poli bo o dolent? El ciutadà hi ha confiat. En aquesta crisi política d’envergadura el Congrés hauria d’estar en plena efervescència les 24 hores per desactivar el conflicte. Només una soterrada comissió d’esquerres busca una escletxa per parlar-ne. On sou polítics desapareguts? Heu agafat la baixa laboral per malaltia col·lectiva o dies sabàtics?  En el segon cas suposem que sense cobrar de l’erari públic per decència, si encara en queda. Refeu forces que el dia 2-O us espera feina maratoniana. La que no heu fet en set anys us caurà alhora per desfer el desgavell de lleis absurdes i mal lligades contra un poble tenaç. La endreça serà llarga i feixuga. Necessitareu una brigada nombrosa per netejar i enterrar un munt de sentències, querelles i multes injustes contra víctimes de la coerció. L'ordre us vindrà de dalt, d'Europa, finalment. La primera depuració començarà a casa vostra amb eleccions purgatives. Els reprimits democràticament –catalans i espanyols- passaran factura als repressors. La democràcia tornarà a brillar sense manifestacions de resistència. Rajoy va anar veure el magnat de les finances mundials d’EUA per buscar el suport contra el secessionisme català? Sap la resposta neutral fa temps. Els afers interiors es couen a casa sense rumorologia de més pressió, ni maniobres fantasioses de tres vaixells amb milers de policies que ningú ha vist entrar ni sortir. Viuen dels aires celestials o són anacoretes sota mínims alimentaris per ordre militar? La racionalitat i el civisme no s’acoquina davant d’amenaces. Com diu Puigdemont, “preferiria perdre el referèndum amb la pau, que guanyar-lo amb violència”. A més reforços policials més estratègies d’alliberament popular. Les declaracions favorables a votar es multipliquen: societats empresarials , manifest d’intel·lectuals, del món cultural, més adhesió universitària. A partir del 2-O les aigües tornaran al seu llit menys contaminades. La cultura catalana recuperarà el poder de la paraula per pensar, escriure i publicar la veritat que la història reescriurà. El polític exiliat del càrrec pels tribunals retornarà disposat a servir. La història d’Espanya marcarà la data 1-O/2017 com el punt final de la transicio78 i l’inici d’una nova marca territorial –amb o sense Catalunya- gràcies el coratge de la catalanitat per un Referèndum prohibit, fustigat i perseguit, però celebrat i victoriós. La democràcia vertadera mai perd.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 26/9/2017