Recapitulem...

L’Estat ha passat de les paraules als fets provocant el xoc polític previst. La Diada ha estat la porta triomfal de la campanya pro 1-O. L’escalada de confrontació anirà a més cada dia fins la topada final amb totes les incògnites imaginatives.

S’han aprovat les lleis del Referèndum i de Transitorietat en dues sessions maratonianes de filibusterisme i boicot tècnic de l’oposició contra la pressió sobiranista. Un descontrol vergonyós  impropi d’un hemicicle carregat d’adrenalina de mesos o anys. El xoc del tren polític Madrid-Barcelona i viceversa és un fet. Però, anaven buits. No hi ha víctimes –per fortuna-, perquè els passatgers encara hi han de pujar per dir la seva. Obliden que els viatgers, considerats objectes de discussió banal i partidista, són els únics subjectes de valor mitjançant els seus vots, no les lleis a mida. Que els escons que ocupen els diputats per tirar-se el plats els han conquerit més per designació popular que per mèrit personal. Que el ciutadà els paga un sou per servir i dialogar, no per insultar-se ni enriquir-se. Prou d'incendis judicials, multes, cartes recriminatòries, inhabilitacions i persecucions d'urnes (“objectes de delicte”) per impedir que els amos exclusius de la democràcia votin. Apagueu el foc amb el silenci, la reflexió i recapitulem. Per què hem arribat tristament fins aquí i com sortir-ne? Cal rebobinar 7 anys fins la sentència nefasta del TC contra l'Estatut i només 5 per rebre el primer cop de porta contra la proposta dialogant d’un pacte fiscal just. Rajoy no ha volgut llegir mai les manifestacions massives d’un lustre. Res a dir enguany del tsunami aclaparador de manifestants exultants, pacífics i demòcrates de la Diada determinats a votar? La covardia política no té paraules, només els tribunals submisos a la força. Tres pecats capitals d’origen que han dut la ciutadania  a decidir sols el dia 1-O. Set anys d’inconsistències democràtiques contra un referèndum que l’Estatut 2005 permetia com l’article constitucional 150.2 amb voluntat política. El que ens regeix ara és il·legal i no votat. Per què el TC el va esmicolar? Per la por a un país progressista. Cap a on anem? Per als unionistes al precipici. Segons la convocatòria a unes eleccions autonòmiques si els resultats són adversos. De ser favorables, la proclama de la  tercera República i el traspàs de legislació fins el redactat  i votació de la Constitució catalana. És obvi que l’escenari repressiu actual és antagònic i frontal a un plantejament secessionista pactat. Només la mediació internacional podria atenuar el radicalisme espanyol. Esperen que la democràcia catalana capituli dels resultats1-O a canvi d’eleccions? Seria denigrant per al món democràtic. Però, si en un acte de suprema generositat renunciés, ¿l’Estat espanyol s’avindria a acatar els programes d’uns partits secessionistes que guanyessin els comicis? No i no. Parlem clar i català. Els declararia il·legals. Espanya mai, mai i mai permetrà que Catalunya, la seva locomotora econòmica, marxi del país. El problema no és constitucional i d’unitat, només dinerari i de butxaca. “España no seria España sin Catalunya”(Felipe González). Així s’agraeix l’aportació de tants anys? L’oligarquia bancària i la dreta política més corrupta (“todo atado y bien atado”) és l’expressió d’un franquisme ben viu. L’exemple més recent: l'Estat dóna per perduts 42 mil milions del rescat bancari que el contribuent va pagar i pateix amb retallades. Com se’ls repartiran? S'han autoamnistiat tenint guanys multimilionaris anuals. Una versió més del clavegueram estatal. Amb querelles, més espoli i amenaces de presó Catalunya no es sotmetrà a més recentralització castellana ni es deixarà espanyolitzar la seva cultura i llengua. El dia 2-O la sacsejada estatal serà un fet rellevant. Recapitular o tornar als capítols inicials vol dir buscar en el passat la mare dels errors que sofrim al present per esmenar-los, no enterrar-los. La memòria històrica, inseparable de la justícia de veritat, no perdona. Catalunya necessita nous aires. La gàbia nacional s’ha fet petita per créixer. L’engany dels progres espanyols i d’un federalisme fantasma com la irònica “Comissió del diàleg” de P.Sánchez només satisfà als bascos pidolaries amb un plat de llenties per millorar la quota anual amb menys solidaritat a costa dels altres i a major glòria del PP.  Així s’entén l’aliança PP-PSOE de falses esquerres –un convidat de pedra de dues cares -contra el referèndum. Decidir SÍ o NO i la guerra d’urnes posarà a prova la resistència municipal dels pobles i la talla democràtica d’Espanya a l’aguait del món.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 12/9/2017