Aturem les bogeries

És lamentable que un poble s'hagi de jugar el seu futur lligat de mans i peus als tribunals. Que les urnes no puguin decidir lliurament. El 155 serà una espasa mortal en mans d'uns inventors que ignoren les conseqüències.

No voldria ser un esgarriacries amb aquest replantejament o joc més que superat. Amb  cartes marcades de la banca o mal repartides el perdedor té poc o res a fer. Fa pocs dies –segons Rajoy- tot estava a les mans de Puigdemont per aturar el 155 convocant eleccions autonòmiques i explicant-se al Senat. Ara se'l condiciona a la fidelitat constitucional, restabliment de la normalitat estatutària, enterrament de la DUI i de tota ombra de l’1-O. Això és humiliació, xantatge i rendició total sense cap garantia d’anul·lar el maleit 155, els empresonaments, les inhabilitacions, multes i tràmits judicials pendents. Si la porta de la normalització governativa de Catalunya fossin les eleccions obertes a tots els partits sense restriccions programàtiques, el referèndum pactat serà el pal de paller dels Comuns i CSQP i potser PSC. Seria l’entrada perfecta per replantejar la independència dels sobiranistes sotmesa a votació amb la contrapartida del nou estatus autonòmic que prediquen els unionistes. Aquest nou portal electoral trencaria muralles i voluntats obtuses actuals? El mot “diàleg” està per encetar en la pràctica i paradoxalment, gastat de tant pronunciar-lo. No busquem més culpabilitats, què i qui fou el primer d’aquesta trencadissa històrica, si l'ou o la gallina. Compartim responsabilitats i solucions abans d’una catàstrofe irreparable. Els ulls del món jutjaran quina de les dues parts en litigi manté el mur contra l’entesa pacífica. El votant de l’1-O i els que no van poder, sense desvirtuar la gallardia d’aquell dia, ¿estarien disposats tornar a les urnes per confirmar la plena legalitat i legitimitat d’uns resultats garantits, irrefutables i vinculants? Seria el compromís formal del model escocès per part de l’Estat, sobre la base d’una doble opcionalitat: independència territorial o creació d’un nou estatus català integrat, però singular. Res d’economies simètriques o equidistants entre totes les regions sota el paraigua dels vasos comunicants de la solidaritat desmesurada. La democràcia neta es dirimeix i consolida votant, no als tribunals. La normalitat també exigeix la sortida de les forces policials sobrevingudes. Que les empreses fugides, per la pressió estatal, la por o per dèficit democràtic intern que retornin si encara una Catalunya productiva els mereix confiança. Si aquesta treva i generositat del President per evitar l’apocalipsi del 155 és rebutjada pel Senat, la declaració d’independència unilateral quedaria més que justificada sota la responsabilitat d’una Espanya radicalitzada contra el diàleg.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 25/10/2017