Diàleg amb el 155?

El xoc amb l'Estat ja és irreversible com el mateix procés amb la benedicció del poble el dia 1-O. Dos governs amb dos llenguatges diferents no poden entablar cap diàleg. Amb el 155 les garrotades de tot tipus estan a la cantonada.

Una mà estesa i el diàleg de la porra a l’altra no són condicions d’igualtat. En aquest context Puigdemont va proclamar la República Catalana el dia 10-O en compliment dels resultats 1-O. Va romandre activada 46 segons amb aplaudiments emocionants, però, frustrants per la confusió. Per voluntat pròpia i a instàncies internacionals va desactivar-la tot seguit en vistes a una mediació que Rajoy ha rebutjat per sistema. El requeriment d'autoinculpació no ha estat satisfet. La negació del president a una resposta binària (Sí/No) exigint més diàleg durant dos mesos amb retirada policials i aturades judicials ha enquistat el conflicte. La porta del 155 queda oberta a una ulsterització  catalana amb més repressió. Els gens polítics són hereditaris, els dictatorials també, senyors del PP i C's. L’Espanya política d'avui és una amalgama d’ideologies partidistes del passat, amb tribunals a mida, cossos policials manipulats, lleis oportunistes. Enyora i viu el seu “imperi”, un llast colonialista d’ultramar amb genocidis espoliadors de tristos records per als països sud-americans. Per això, un cop l’any –Hispanitat del 12 octubre- rememora aquelles efemèrides amb una exhibició militar com a premi de consolació. És l’elixir que alimenta l’opressió sobre una Catalunya desobedient, últim baluard de riquesa nacional que no pot permetre’s el luxe de perdre. El poder econòmic dels catalans és la raó de ser del poder polític espanyol dins la UE amb la tapadora de la unitat. Ara la venjança contra dos milions de votants del Sí  s´ha focalitzat per decret en la fugida  d’empreses aprofitant la seva escassa o nul·la  catalanitat. Van venir per la bonança econòmica del territori. Ben cert que el diner és apàtrida i volàtil.  El canvi de seu fiscal és un cop de mà contra el secessionisme en agraïment a la condonació dels deutes estatals de la crisi. No s'emporten les fàbriques, les vinyes del Penedès, del Tarragonès, els fruiters del Segrià ni la mà d’obra, ¿per impossibilitat física o per què els queda un bri d’esperança per retornar al país que les ha fet créixer? No renuncien la productivitat i al mercat català consumidor i exportador. Els bancs exiliats no volen perdre clientela espanyola que els amenaça de retirar actius. És més fàcil espanyolitzar clients catalans com en èpoques franquistes? El temps exigirà equanimitat i disculpes pels error. Per la força de la llei no es guanya la llibertat d’un poble. També l’escola catalana, bressol de la cultura i model de cohesió social, reviu un nou xantatge per adoctrinament contra el castellà. Una falsedat odiosa més. La triple cuirassa partidista -PP, PSOE i C's- vol tancar files sobre el conflicte amb una  reforma constitucional utòpica sine die per enterrar les urnes d’un possible referèndum pactat forçat per veus europees. No hi haurà rendició a la pressió de les majories espanyolistes malgrat empresonaments, inhabilitacions i multes.  Matant Catalunya, la gallina dels ous d’or, Espanya es quedarà desplomada i cloquejant.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 16/10/2017