E l 155 al carrer (NE)

Somniar en una Catalunya republicana és gratuït. La realitat la imposa el poble en un país democràtic. Però, amb un 155 a la vista és la dictadura que es fa amb el carrers. És l’estima d’Espanya envers Catalunya.

Els polítics no saben com aplicar un article teòric de la Constitució que mai pensaven arribés el moment d'activar-se. Sense un miracle celestial la panacea del 155 serà la declaració de  guerra  contra la regió més rica d'Espanya. El problema no són les majories polítiques, els continguts que cal intervenir ni el cost econòmic elevat. El nucli dur serà la resistència popular al carrer i en les conselleries amb milers de funcionaris afectats. Una ciutadania mobilitzada i unida és imbatible.  Fer aplicar un 155 amb calçador i porres és lluitar endebades contra les flames d'una ciutat i pobles encesos. La violència i les víctimes inevitables seran la derrota de Madrid i l’argumentari lamentable  perquè Europa s’impliqui per fi com a mediadora, fins ara amb el cap sota l'ala de la unitat. Enderrocar un autogovern autonòmic des del centralisme espanyol és destruir de soca-rel la democràcia d'un territori que ha lluitat 300 anys per abastar els seus objectius. No es poden dilapidar els drets d'un patrimoni secular per decret. Els sentiments patriòtics conquerits no es trossegen  a garrotades i amb violència. Només amb el pacte pot conviure una societat comunicativa, malgrat discrepàncies i diversitats. Serà un error més activar el 155 impulsat pels partits dinàstics durant tres mesos per cobrir el temps legal d’unes eleccions salvapàtries exprés. Un error secundat per la monarquia, novament,  sense apel·lar mai el diàleg amb una Catalunya "esencial para España", com reconeix el rei. Així se la mima? La realitat la marcarà el poble, no el Senat i menys la Moncloa. Malauradament, el 2017 acabarà en tragèdia i el 2018 començarà amb la incertesa d’una Espanya políticament desencaixada que arriba tard, con sempre, per avantposar la llei petrificada a la veu de les urnes lliures, no selectives, ni censurades. Els catalans mai acceptaran un Parlament vetat als partits independentistes que no esborraran mai del Principat amb la repressió. ¿Quin model electoral pensa Rajoy idear per al 28 de gener sense excloure la família independentista cada dia més nombrosa? Ningú li garanteix cap passeig triomfal fins la data. El govern català i les entitats civils, malgrat que truncades, en l'exili parlamentari o la clandestinitat no restaran amb els braços creuats. Caldrà excarcerar els presoners polítics, aixecar inhabilitacions, indultar i restituir totes les multes abans de planificar una Catalunya digna a gust de la majoria. El preu de les humiliacions polítiques, policials i reials no passarà per alt en la negociació final. Com més llenya tirin al foc més cendres.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 20/10/2017