República Catalana i el155

El 21-D serà una fita de desafiament entre Catalunya i Espanya a través de les urnes. La situació crítica del sobiranisme català no pot faltar a la cita amb tota la força capaç per revalidar la República incipient als ulls del món.

Després de la tempesta política s'han de valorar els efectes devastadors per reparar-los. El dubte central que plana sobre el futur més immediat són les eleccions autonòmiques de Rajoy en el marc d'un 155 il·legal i coercitiu. Eleccions restrictives com a càstig o de normalitat democràtica? Va fer bé Puigdemont  en deixar escapar la seva convocatòria  d'eleccions anticipades? Era una traïció al votant de l'1-O no proclamar la república o un valor afegit per evitar el 155? S'ha enfortit el sobiranisme amb la DUI per superar el terrabastall que comporta l'aplicació d'un article repressiu?  Incògnites que tindran resposta en les actuacions de Rajoy contra un govern legítim que no es dóna per cessat. Les represàlies de l'Estat estaven pronosticades amb eleccions de Moncloa, de Puigdemont o sense comicis. La venjança contra el referèndum no aturat es va escriure l'endemà mateix de les garrotades. Es confirma amb el setge  a l'autonomia a les cinc hores de la DUI. Un 155 fet amb calçador ha transgredit lleis com la convocatòria electoral, competència exclusiva del president autonòmic. Buscant la cara amable de les eleccions, les presses a 50 dies vista són desfavorables als unionistes  amb les potents vibracions  republicanes pacífiques al carrer. Seria ingenuïtat i un error greu no aprofitar el suflé. El 21-D ha de  ser la revalidació de la República Catalana als ulls del món -que ara no reconeix- de forma legal i constitucional. La CUP no pot desentendre's o abdicar d'aquesta responsabilitat. No és cap humiliació ni retrocés. És plantar cara a un Estat desafiant. La gosadia de Puigdemont arriscant el seu partit mereix ser pagat amb la  moneda de l'agraïment. Mai es pot negar el diàleg amb les urnes, el poder del poble. Queden dies comptats per presentar candidatures i aparcar candidats indecisos. Madrid no pot censurar cap partit pacifista ni programes electorals havent negociant amb faccions espanyoles terroristes.  Si els republicans donessin als comicis el caràcter de constituents, s’estimularia la participació sobiranista? Els dos blocs antagònics tindran la rivalitat de Comuns i Podem, marca dels indecisos,  amb l'estrella d'un referèndum pactat. Qui vol recular pantalles amb més ambigüitat després d'una bipolarització viscuda durant 22 mesos? El dilema és diàfan: reafirmar la independència republicana  o continuar sota el colonialisme d'Espanya. Existeix millor referèndum? El federalisme retòric del PSC i el reformisme autonòmic de C's són músiques arxivades sense lletra. Son imprescindibles les entitats civils i la unitat política interna amb sigles diferents o repetides. Queda el darrer graó per pujar al pòdium internacional del reconeixement. A ningú li convé violència al carrer ni repressió policial. A més amenaces - com el 155 i empresonaments- menys vots i escons. La minoria silenciosa  catalana sabrà contenir-se? Té poca pràctica per fer-se sentir sense la col·laboració sobrevinguda i pagada d'Espanya. Caldrà originalitat, coratge i civisme per fer el pas definitiu, tres especialitats del poble català de fa anys.

 Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 31/10/2017