A una setmana vista arribarà el desenllaç: DUI, claudicació o el 155. Morir matant no és cap sortida digne per a un poble. Només el seny del raonament bilateral podrà aturar set anys de sordesa política.
El
tauler està a punt per rematar l’última jugada després d’haver mogut peça
Rajoy. Queda la jugada mestra de Puigdemont. Serà la consumació del xoc de
trens després de set anys de desafiaments i esquivades? Quin laberint de
contrasentits! Predicant i exigint diàleg mútuament i no han tingut temps per
parlar. Potser la diferència lingüística (català/castellà) és la culpable de la
desentesa. Diuen que el peix gros es
menja sempre el petit. Qui és el gros i qui el petit? El jove David va vèncer
el gegant Goliat. Ara no va de grandeses físiques sinó de raons, seny i
democràcia. La rauxa ha anat massa enllà. Els impulsos capriciosos dels
polítics de torn han trepitjat tants límits que han perdut el compte de les il·legalitats
històriques. D’aquelles transgressions els fruits d’avui: empresonament de
polítics, colpisme a l’autogovern de Catalunya, cessament del president i
d’alts càrrecs, segrest de conselleries, control de ràdio i TV3 i tot un sumari
assetjador que inclou un 155 improvisat. La resposta ha estat una revolució
popular pacífica més. Queden per definir els últims serrells a favor d’aquesta
reacció popular: activació de la DUI com a confirmació de l'1-O, eleccions
constituents o explicació de Puigdemont al Senat en forma de demanda de
referèndum pactat. La capitulació està descartada. El poble mai serà traït després
de treure pit cívicament l’1-O. La sortida honrosa exigeix una república
catalana fora del regne d’Espanya o una última oportunitat consultiva i
vinculant als catalans: Voleu marxar o un
nou estatus digne de la nació catalana? És de savis reconèixer els errors i
rectificar. Caldrà arribar fins al
desastre frontal amb víctimes mortals? Si Europa necessita d’aquesta extrema
gravetat de fets consumats per treure el cap de sota l’ala com a mediador del
conflicte, haurà lluït la seva feble o nul·la democràcia institucional. La
talla democràtica dels tres partits espanyols dinàstics ja s’han cobert
d’ignomínia al costat de la monarquia. Menció especial mereix el PSOE que havia
jurat treure Rajoy de la Moncloa amb el contundent “No és No”. Senyors del PSC,
us reconeixeu en el mirall del 155 com a culpables i víctimes alhora? El poble
de Catalunya us dóna l’esquena en moltes alcaldies. L’alternativa és
l’ultimàtum d’una rectificació o la sepultura de la vostra coalició en les
pròximes eleccions. Sense la complicitat del PSOE amb el PP i C’s no s’hauria
comés l’aberració del 155 obcecats per la repressió al poble català. L’escac
permanent de l’Estat a Catalunya tenia escapatòria amb el suport de Podemos i
el referèndum bilateral acordat per la via escocesa o quebequesa. La
resistència a una agonia econòmica i social fins l’escac i mat pot ser llarga i
dolorosa.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 23/10/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada