Pagar i callar (NE)

La UE globalment ha girat l’esquena a la mediació del poble català. És el fruit de la llavor sembrada per l’exministre Margallo arreu de les ambaixades d’exterior. Favors econòmics pendents fins que víctimes mortals facin recapacitar tanta hipocresia política.

L’objectiu del 155 per a Rajoy és recuperar l’ordre i la legalitat espanyola vulnerats per una desobediència conscient. Per a Catalunya és la restauració de la centralitat i la humiliació del sobiranisme català amb el cessament del president i els consellers. Busquem els orígens i preparatius d’aquest cop d’estat inconstitucional, fill d’un fracàs democràtic negociador. L’exministre Margallo va iniciar la feina bruta silenciosament i a consciència. “Margallo admite que se deben favores a países por hablar contra la independència” (23/3/2017). La campanya en totes les ambaixades d’Exteriors  buscava el recolzament de la unitat espanyola com un afer intern, rebutjant tota mediació o declaracions polítiques favorables al poble català. Només la brutalitat policial 1-O va enterbolir tènuement la tasca missionera de l’exministre, infatigable sembrador. La llavor engendrada ens ha dut finalment la criatura del 155 per fer companyia a la gallina d'or catalana que ha de pondre ous submisament dintre del marc espanyol pels segles dels segles. Qui pot imaginar-se una Espanya sense el 20% del PIB i del 25% de les exportacions? Catalunya, a més de les garrotades físiques i l'espoli fiscal de les empreses fugitives pagarà la pròpia regressió al ulls de Madrid, les destrosses policials, el manteniment milionari dels tres vaixells-hotel i les despeses dels 10.000 ocupants sobrevinguts (50 milions, de moment). El deute bilionari que Espanya ha contret envers Europa es difícil d’eixugar. Sense Catalunya impossible. No busquem més excuses de l’encadenament. Cal afegir-hi ara els favors desconeguts de Margallo.  És un engranatge més de la corrupció política i del rescat bancari (42 mil milions perdonats). L’estat espanyol s’ha embarcat en el 155 sense preveure els esculls greus. Ve a Catalunya en acte de servei per la seva incompetència governativa, com un pare bondadós que ajuda un fill poc capacitat, més que díscol. La mediació d’un referèndum pactat era una petita porta alliberant Catalunya d’ impostos solidaris excessius. Un concert econòmic basc tou. Però, s’ha instal·lat el forrellat d’aquest portelló amb la llosa del 155 a base de pa i aigua fins que unes qüestionades eleccions  acabin amb el règim quaresmal contra Catalunya. L'horitzó d'aquesta fustigació humiliant, financera i psicològica no s'albira. Hi hauran depuracions de partits sobiranistes o censura de programes perquè s’instal·lin còmodament els unionistes? El poble més  treballador i productiu del país no suportarà sine die privacions injustes. Mai esdevindrà una regió de ganduls que visqui d’ajuts estatals. Qui s'imagina un PER català treballant 29 dies l'any? La rebel·lió estarà servida perquè pagar i callar és impropi del segle XXI.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 24/10/2017