Rèquiem per Espanya

Després de superar el tsunami 1-O queda la ressaca del vandalisme policial amb la victòria de les urnes per damunt de tot. Espanya ha estat vençuda per la democràcia. Queda llarg camí fins l'alliberament de la bèstia ferida que va a per totes.

"Hemos actuado sólo con la ley". Serà l’epitafi que constarà en la tomba de la defunció d’Espanya per als catalans. Rajoy es deixa les porres, la violència, l'odi, el terror, els segrestos i 900 ferits que ignora, tancat en el seu castell inquisitorial de mentides i falsedats, estil 11M (atemptat de Madrid 2004).  Un animal domesticat té més cordura que la tropa policial salvatge que va assaltar edificis, aules, pavellons, carrers i places. Rajoy ha mort per a Catalunya com a polític maltractador. Franco feia el mateix, però, congruent amb el seu règim. L’actuació d’un govern que s’omple la boca de democràcia madura el dia 1-O va sentenciar amb fets vandàlics la independència de Catalunya. Gràcies pel comiat, tan vergonyós als ulls del món. Adéu, Rajoy. Tu mateix t’has fet l'harakiri després de molts anys de sordesa política, d’autoritarisme i abusos judicials legislats a mida de la teva llei letal. Totes les propostes per evitar el Catèxit són tardanes. Ni pacte fiscal de caritat, ni estat federal plurinacional, ni recuperació estatutària, ni tolerància constitucional, ni finançament d’emergència. Són deixalles propositives frustrades que ens han dut fins aquí. Un segon referèndum acordat o eleccions autonòmiques? Sortirien millors resultats a menys d’il·legalitzar els partits sobiranistes. Mort de la democràcia inimaginable. Abolició de l’autonomia aplicant el 155? Rebel·lió popular indefinida. La història ha marcat l’1-O com l’ultimàtum de la bilateralitat Espanya-Catalunya per negociar la secessió. Aquesta data obre la porta oficial de sortida, amb sang i pallisses furibundes contra un poble insubornable. Ja no importa la dimissió de Rajoy i l’arrogància del PP i dels  partits satèl·lits. Només la mediació europea pot refer ponts bombardejats per la barbàrie policial i les atribucions desmesurades dels fiscals. La regressió d’Espanya sense el primer motor econòmic del país farà tastar i reviure la duresa d’una segona crisi amb virulència, més que en la nova República. Espanya deixarà de ser el que és sense Catalunya. Quedarà atrapada en les pròpies limitacions víctima d’una unitat divina innegociable. Tot un relat sorgit d’un govern recentralitzador ple d’enganys i corrupció sota l’empara repressiva de 10.000 botxins sobrevinguts per decapitar la llibertat d’expressió d’uns catalans a qui tant estima Rajoy com la seva Espanya fins destrossar-los. Com a pare amorós de la pàtria comuna castiga uns nens entremaliats que no creuen per exigir uns drets espoliats. Oblida que la dignitat d’un poble no es pot combatre ni jutjar mai.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 3/10/2017