Amnèsia socialista

Quan l'incendi s'ha propagat ningú en vol assumir responsabilitats ni fem memòria de com i qui va posar el llumí. En PSOE és tan còmplice del 155 i dels presoners polítics com el govern de Rajoy. Per què se'n renta les mans?

"Amb un govern socialista mai s'hauria arribat a aquesta situació a Catalunya" (Pedro Sánchez, 6/11/2017). Una falsedat més per treure's un desastre del damunt. La història escrita no menteix. Repassem-la. Primer: els socialistes són artífex del 155 amb el PP i C's per igual. El mateix triumvirat que va negar la sol·licitud d’una solució política (2014) mitjançant un referèndum pactat i constitucional segons el 150.2. Segon: l’origen del conflicte és estrictament del PSOE (2005-2006) amb el famós "apoyaré el Estatut que salga de Cataluña" (Zapatero). No solament el van "cepillar hasta no reconocerlo" (Alfonso Guerra), sinó que van permetre  milions de signatures del PP per portar-lo al TC  i trinxar una llei orgànica aprovada al Congrés, votada pel poble i publicada en el BOE  (2010). Una llei orgànica autonòmica té rang superior al 155 que només ha passat pel Senat. Tercer: el remat fou obra d'un PSC impostor i cada any més residual  fins el punt de renegar de les bases catalanistes per  recolzar el seu germanastre nacional, i per tant, les trifulgues centralitzadores del PP. Una cadena d'errors van barrar tot camí d'entesa. Sense cap alternativa neix el procés independentista, única porta contra l’encerclament autonòmic. L'asfíxia  política de set anys del poder executiu esdevé judicial i coercitiu amb lleis fetes a mida del TC, amb el vistiplau socialista que ara lamenta i se'n renta les mans de les conseqüències. Els presos polítics deriven d’aquestes irresponsabilitats, senyor Sánchez. El dolor de les famílies és per culpa seva, també. Sense tripijocs electorals i falses promeses del "No es No" contra Rajoy per abastar la Moncloa no tindríem presoners ni el 155. La petita bola  perversa del 2005 s’ha fet gegantina fins encastar-se en la societat catalana. La clau no la tenia Puigdemont convocant eleccions sinó el PSOE que va vetar un referèndum pactat  amb Podemos i sense porres. Va preferir fer  costat al PP-C’s donant-li la majoria per segrestar urnes amb violència. El govern català va complir el mandat del 27S. Va relliscar al final del procés. És veritat. S'hauria esmenat amb una resposta positiva en la doble demanda de diàleg exprés que Puigdemont va suplicar en dues cartes a Rajoy. La sordesa crònica i la venjança, però,  també estaven escrites. El PSOE podia haver canviat el rumb autonòmic quan governava. Ara es fa còmplice o el desinhibit quan interessa. És tan responsable de la complexitat política actual de Catalunya i Espanya com el mateix govern.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 8/11/2017