Campanya electoral de resistència

En aquestes eleccions del 21-D no hi hauran excuses per al passotisme,o sí, per excés de candidats. El menú serà ben variat i els comensals estaran ben entretinguts en la sobretaula.

Cada partit marcarà la campanya amb un segell propi d'intencions més que de fets. Mirem la radiografia dels set itineraris. 1/ L'especialitat del PPC serà la por i l’immobilisme. Ha començat minant la societat catalana dels jubilats. Davant d'un col·lectiu nombrós - clau en les urnes- i molt vulnerable perquè afecta més d'un milió de persones directes i moltes més indirectament, Garcia Albiol ha sentenciat la catàstrofe de les pensions si el govern català recau en mans independentistes el 21-D. La continuïtat del 155  en cas d'una derrota unionista serà el seu coixí i font de conflictes. On són els valors democràtics de les urnes transparents i de veritat que prediquen? 2/ Els C's centraran els dards en la diana del sistema educatiu català, la llengua, i la persecució doctrinària catalanista. L'èxit de la immersió lingüística serà el focus destructiu amb la cunya fantasmagòrica del trilingüisme per implantar un terç de castellà en les àrees curriculars. El fracàs d’aquest experiment del PP en les illes Balears no els serveix de lliçó? 3/ El PSC ha estovat posicions anticatalanistes. Ha negat pactes postelectorals amb els partits anteriors i reconeix -massa tard- els efectes ruïnosos del 155 de Rajoy gràcies la complicitat socialista. Les propostes reformistes seran un cul de sac  que atraparà molts votants sense saber què i quins són els seus estats federals retòrics. 4/ Els Comuns-Podem viuran una guerra interna entre pobles i comarques per si fos poca la confrontació amb Podemos espanyol. Serà el calador dels indecisos en un mar  d'ambigüitats, especialitat de la casa, centrats en la utopia d'un referèndum pactat. 5/ ERC se les promet felices amb aires de guanyador amb el líder empresonat (Junqueras) i una substituta temporal (Rovira). Els dos cavalls de batalla: recuperar la destrossa del 155 i refer l'esperança republicana sense errors lamentables. Mantenir el suflé sobiranista i obtenir la màxima participació seran els graners de la bona collita. 6/ L'estrena de JuntsxCAT amb un Puigdemont lluitador a l'exili pot ser la reanimació del partit en hores baixes. El repte serà mantenir la unitat interna i la bona sintonia amb la resta de partits independentistes, imprescindible per formar un govern de concentració o bicèfal. 7/ La polèmica CUP seguirà sent la clau del Parlament per decantar les balances juntament amb la coalició de Domènech. Hauran de moderar la radicalitat si pensen en noves fites d'autodeterminació. Set partits que lluitaran amb dos objectius ben oposats: continuar sota les regnes d'Espanya amb expectatives reformistes de pa sucat amb oli o un autogovern encaminat a ser República a mig o llarg termini. L’aire atmosfèric de la campanya serà de tensió, de frenesí parlamentari i d'incerteses per a l'electorat. El llast de mig govern a la presó estigmatitzarà les urnes i el país. Només uns resultats diàfans als ulls exteriors podran donar credibilitat a un govern català autòcton i autonomista sense intervencionisme estatal, malgrat no agradi tothom.

Ramon Mas Sanglas- Sta- Eugènia de Berga, 22/11/2017