Llista unitària

Sabem que Puigdemont està exliat, però lliure, per fer campanya. La confrontació política entre Espanya i Bèlgica per les diferents vares de medir de la justícia ha obert un bretxa a Europa. Com repercutuirà al 21-D?

El poder d’una nació o autonomia està en la unitat majoritària dels líders (partits) i en la resistència del poble. Dos búnquers que el govern central mai ha entès i ho està comprovant amb un doble error: el redactat del 155 i l’empresonament de mig govern legítim. Ha sembrat més l’odi i por castigant famílies innocents  -a més dels protagonistes- ignorant que les arrels del conflicte s’enforteixen. Han tallat la gespa de la pradera que creixerà més vigorosa amb la saba de la fortalesa. L’obcecació d’una dreta espanyola –vaques sagrades de la transició i el cementiri polític del Senat-, ha topat amb un ancoratge de segles. La solera pacífica de llibertat és indestructible. Les candidatures electorals en són una prova sota objectius comuns. El 21-D la llista unitària del sobiranisme pot rebre la pluja més copiosa de vots amb una capçalera de líders engarjolats. La fiscalia i la jutgessa, assedegats de venjança i humiliació, no han pensat en inhabilitar els drets polítics dels condemnats com a membres electes. I se’ls havia d’empresonar pel risc de fuga? Denota poca intel·ligència, benvolença o fe cega en la panacea del 155 que pensen estirar o implantar per sempre? Creuen que el sobiranisme dirà amén a les forces d'ocupació i a la manipulació de les estructures autonòmiques? Les majories polítiques són decisives pels encerts i desastres. La societat passa factura recollint beneficis i penalitzant calamitats. És deplorable que el president Puigdemont faci campanya des de l'exili per la desconfiança de la justícia espanyola i les vexacions a que el sotmetrien com els consellers detinguts. Europa dubta o no reconeix una Espanya democràtica menys segura. Ben cert que la unió fa força. Si el PSOE no hagués secundat el 155 amb el PP-C's no estaríem en aquest conjuntura. No calia haver-se alineat amb els secessionistes. Era suficient el recolzament d’un referèndum pactat a l’escocesa amb Podemos i rectificar errors bilaterals. Així ho han entès alguns regidors i alcaldes del PSC amb la seva dimissió i estripant carnets socialistes. Puigdemont s’ha postulat per obrir la llista amb mig govern entre reixes. No pot abandonar el vaixell. És una mostra de valentia mirant Europa i de més legitimitat per excarcerar els presos si les urnes revaliden la seva presidència. La incògnita és què passarà el 22-D sense recular o equilibrant un possible escenari sobiranista. Quina serà la resposta del govern espanyol? Esperem, a partir de les urnes, un primer diàleg democràtic, sense presos polítics, tan desitjable com desconegut fins ara.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 6/11/2017