Subhasta d’ostatges

A sis setmanes del 21-D es perfilen les estràtegies més inèdites dels partits per guanyar l'assalt  elecctoral final. Es jugarà net sense cap arma xantatgista? Uns ànims encesos prenostiquen sorpreses indesitjables.

Ara sí, l’aspiració republicana ha recobrat la dimensió més profunda de llibertat per seguir el procés amb víctimes innocents a la presó. Si el 155 havia fet dubtar per moments, que fent un pas enrere arribaria una escletxa de llum, ara uns comicis –il·legals- remataran el plebiscit gràcies a vuit resolucions preventives de presó d’una jutgessa poc oportunista en vigílies electorals. El 21-D serà la sentència condemnatòria o absolutòria del poble català. Un repte històric de cara o creu. Serà un referèndum implícit –negat per Rajoy- del Sí/No a la República i a la llibertat dels presoners. L’èxit està en una candidatura sobiranista única i transversal. Unitat fins el final. Ja vindran els matisos de partit més tard. Pensar en 30 anys de reclusió -cadena perpètua-, repugna la intel·ligència més primària, només pel delicte de defensar idees i actituds d’una majoria catalana diferents de l’Estat. Si algú està content de veure empresonades vuit persones amb família i criatures no mereix el nom de persona. Per simple venjança, ja seria esperpèntic. Però, s’intueix una estratègia xantatgista postelectoral pitjor. Amb ostatges no aturaran la República, si exploren aquest camí. Quin roc s’amaga a la faixa de la Moncloa després de la probable derrota unionista? Una rendició independentista a canvi de presoners o la reedició indefinida del 155? Catalunya no està  en venda ni en subhasta, i menys a canvi d'essers humans innegociables com en èpoques colonials. El govern central no s’ha adonat de com és el front català i els límits d’insubmissió i fortalesa. La tropa policial tornarà sortir de les trinxeres? Posar un govern legítim entre reixes sine die i no admetre a tràmit  recursos de defensa és un acte de vilesa antidemocràtica. A Rajoy se li ha escapat de les mans un 155 tan perillós com desconegut -i estava advertit- derramant dolor profund sense esperar les urnes. Per a més inri, la Moncloa presumeix de separació de poders i es renta les mans com Ponç Pilat. No atura l’assalt de repressió fins la detenció de tots els consellers, el president i la Mesa del Parlament. Vol un escac i mat sonat: guillotinar tot un govern autonòmic legítim per silenciar les veus dels rivals que  incomoden en la campanya. El fracàs de les porres de l’1-O s’ha compensat amb una fiscalia ben ensinistrada i  sense escrúpols. Falta la jugada definitiva. No esperi, senyor Rajoy, com és habitual al final de les guerres un canvi de presoners, de cromos polítics i de favors a costa de la claudicació. Els catalans busquen en la democràcia una entesa civilitzada en forma de nació reconeguda o de República per refer molts ponts tristament bombardejats des de l’Estatut del 2006. D’aquells focs, aquestes cendres.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 5/11/2017