Partits polítics a la rentadora

La indignació popular davant la corrupció política va in crescendo. Qui demana una revolució entre partits sap que somniar és gratuït, perquè l’autodestrucció va contra l’instint natural de pervivència. L’espècie política és molt corporativista quan interessa. Qui voldria la descomposició sistèmica total, per regenerar un nou estil de vida política, es proposa fites desconegudes. Però, tampoc és vàlid el conformisme, perquè el mal de molts, és la misèria de tots. Ja no ens esquincem els vestits davant de tanta brutícia. Ens hem acostumat a conviure en la il•legalitat i en un buit d’ètica racional? Com volem crear i exigir una generació responsable i participativa de joves amb valors? La seva actitud és la resposta crítica a la realitat de la malversació, el frau i la mentida dels adults, tant en el món empresarial com el polític i jurídic. Les aigües tèrboles s’han fusionat en un mixt sense fronteres que fa més fàcil el camuflatge i més difícil trobar la veritat. Són ben encertades les afirmacions “no hi ha un pam de net” i “cal fer foc nou”.

L’essència contaminant és el poder del diner, més assequible en les administracions i entitats públiques. L’ambició humana fa bogeries per tal d’abastar el que sigui a costa del ciutadà. Aquest segrest de la democràcia és la pitjor malaltia social que s’expandeix per metàstasis fins ofegar la llibertat d’un poble doblegat i emparat en l’abstencionisme. Qui i com posar fre al descontrol econòmic dels partits? Per què el ciutadà ha de contribuir, obligatòriament, a sufragar les despeses electorals i el manteniment organitzatiu intern dels partits en funció dels escons i els vots?

Des del 1977 reben subvencions públiques i privades per llei (art. 6 de la Constitució). Després es van potenciar les aportacions dels particulars per no gravar tant el contribuent. La reforma ha propiciat més el tràfic d’influències sota l’anonimat individual o les fundacions, difícils de controlar pel Tribunal de Comptes. Els arriben les donacions a canvi de no res? La ingenuïtat no cola, com revelen les troballes corruptes del país, sense cap oasi. Ha arribat l’hora de fer bugada i un centrifugat profund de la cobdícia.

El sistema del finançament polític ha fracassat. Els grossos es mengen legalment la bona fe dels petits. Competitivitat deslleial sota criteris injustos. Només canviant el sistema electoral amb llistes obertes i derivant el pes econòmic dels partits sobre les espatlles dels seus afiliats, renaixerà la consciència individual del votant convençut. Això implica una reforma interna dels partits, del salari del polític i la seva funció com a servidor. La bicoca de la poltrona política ha desprestigiat la noblesa del càrrec. L’autèntica palestra del bon governant únicament ha de tenir cabuda en les llistes nominals com a opositor o funcionari. Volem votar persones, no ideologies, ni el partit que més promet. Tots els candidats han de tenir la mateixa oportunitat d’oferir el seu programa, individualment o en coalició. Amb menys recursos i la paritat de drets entre els aspirants minvaran els costos electorals, desapareixerà el caire vitalici dels poderosos i es renovarà la saba política amb bons professionals.

Si els mateixos polítics no són capaços d’implantar una nova llei electoral, serà imprescindible la pressió popular del vot en blanc, mentre calgui. El poble és sobirà. No deixem truncar la plenitud de la democràcia viva i lliure, amb imposicions interessades de cap mena.


Ramon Mas Sanglas
31/10/2009