Independència sense partidismes

L’endemà de conèixer els resultats de la consulta 13D la coordinadora popular Decideix va tastar el sabor agredolç de l’entusiasme barrejat amb la discòrdia entre els dirigents. Les corredisses d’uns, cap al Parlament per oficialitzar la moguda, la confrontació d’altres, sobre la mediocritat de la feina feta en algun sector, van posar en evidència la falta d’unitat. La transversalitat o aparent desinhibició dels partits, es va veure qüestionada per un cert afany del medallisme d’alguns líders organitzadors amb olfacte partidista. Llàstima! L’esperit del nou catalanisme es va contagiar lleugerament –com per art de mimetisme-, dels aires contaminats dels seus homòlegs. Una fràgil victòria amb regust a vot de futur va fer remoure consciències fins ara adormides, aparentment. La innocència de la criatura, nascuda en el si de la consulta municipal , aliena al muntatge propagandístic habitual dels partits polítics, es va veure tocada per l’avidesa de lideratge o excessiu protagonisme.

Tots els partit estan passant una mala ratxa. La impopularitat política és víctima de la corrupció partidista per falta de transparència. Per què impregnar-se d’aquesta ferum antidemocràtica? La democràcia està reclamant un canvi electoral de llistes obertes. No cal assignar uns capdavanters independentistes, a priori ( siguin Bertran, Carretero, López, Mora, Laporta...), si volem evitar dissensions internes. Aquesta missió de triar els candidats més dignes d’un Parlament catalanista està encomanada a les urnes de forma nominal i lliure. Les bases del moviment per a un Estat català, que podríem anomenar Plataforma per a la Independència de Catalunya (PIC) les ha d’establir tota la militància juntament amb els representants de la mateixa Coordinadora. La legitimitat d’una coalició de persones confederades no exigeix necessàriament inscriure’s com a partit polític. La promotora hauria de formalitzar un reglament amb les qüestions de forma o de funcionament intern i redactar els continguts del seu ideari unificat que han de conèixer els militants i tot ciutadà votant, amb els mateixos drets informatius i mediàtics que la resta de partits. Per dret constitucional tot elector té dret a ser candidat.

La integritat d’un poble es mostra en la seva noblesa política, antònim de l’opacitat. Unitat i eficàcia han d’anar de bracet per sortejar les dues grans temptacions: la falta de maduresa col•lectiva i la pressa per assolir l’objectiu final. El full de ruta s’ha de basar en el realisme, l’esperança de progrés, però, sobretot, en la constància del diàleg. Tot just s’escalfa el forn. S’ha de mantenir el caliu viu mentre el llevat va fermentant la massa. Quan arribi el moment de la cocció, les urnes determinaran qui haurà de dirigir la nova aventura en el Parlament com a diputats. Només, si la majoria parlamentària aprova el referèndum oficial i vinculant i el poble sobirà optés per a un nou Estat independent, Catalunya canviaria el rumb de la seva història. Totes les ideologies han de tenir cabuda en una nació sobre els principis del respecte mutu, en base a la prosperitat del país i de la ciutadania.

Ramon Mas Sanglas
17/12/2009