Ramon Mas: "L'escassetat de recursos és el principal obstacle de la nova llei d'educació, perquè aquesta ha nascut en el punt àlgid de la crisi"

Professor i delegat sindical durant més de 30 anys, en Ramon Mas participa activament a la pàgina web del diari i escriu cartes per mostrar les seves reflexions sobre el dia a dia de la comunitat educativa

Ruben Izquierdo | 30/11/2009 | Actualizada a las 09:18h | Participación

Considera que la nova llei "marca un estil ideològic més gestor i propi a l'escola privada" i lamenta que "no s'hagi comptat amb els mestres" pel seu redactat, el que comporta que "pedagògicament sigui una llei discutible" tot i que comptar amb "un ampli suport de la classe política". Tot i això, creu que caldrà esperar un temps abans d'avaluar-la correctament. De tot això, i molt més, hem parlat a l'entrevista amb motiu d'haver estat escollit Lector del mes de novembre:
SUS CARTAS Y ARTÍCULOS DE OPINIÓN
Nuestro lector del mes de noviembre, Ramon Mas Sanglas, ha visto publicados numerosos artículos y cartas de opinión en La Vanguardia.es.

Acceda desde el siguiente enlace al histórico de resultados de búsqueda y consulte sus escritos disponibles hasta la fecha en nuestras páginas.
________________________________________
PALABRAS CLAVE
Mas, Tribunal Constitucional, La Vanguardia, TC, Maragall
- Als articles i cartes que ha escrit a l'edició en paper de La Vanguardia i a la versió digital parla sovint de l'educació. Quins criteris fa servir per tal de fixar els seus temes?
- L'opinió pública del dia a dia. Els mitjans de comunicació transmeten la inquietud dels docents que intento recollir i analitzar des de l'òptica contrastada dels polítics, sindicats i els docents. A més de l'experiència com a professor, he viscut més de prop l'evolució i els canvis educatius laboralment, com a delegat sindicat durant 30 anys.

- Vostè escriu indiferentment al diari i a la web. Quan publica a la xarxa és obvi que acabarà tenint una comunicació molt més pronunciada amb altres lectors. Quin dels dos mecanismes considera més oportú per fer arribar les seves opinions?
- Estic molt agraït a tots els comentaristes de les meves reflexions. La força del diàleg és molt enriquidora per comparar criteris discutibles, no sempre coincidents quan les ideologies són diferents. No sol passar en temes vinculats a l'ètica i els valors personals, que estan arrelats als sentiments. Moltes vegades he fet ús d'aquesta confrontació amb els lectors contestant les seves inquietuds i aportacions. La via del comentari a peu de cada carta és molt directa, però, queda morta a les 48 hores o abans. Un fòrum permanentment obert, amb temàtiques diverses, donaria peu a seguir la tertúlia –controlada- més dies. Un simple suggeriment. Quan es genera polèmica vol dir que el tema és viu socialment. S'ha d'aprofitar l"oportunitat de la confrontació. La política és una dels més candents, quan s'interfereix.

- Moltes d'aquestes reflexions versen sobre educació i ensenyament. Si ens permet un cop d"ull ràpid, ens podria dir com anem en educació?
- Estem en un impàs delicat a nivell espanyol i més sensible a nivell autonòmic. La crisi general ens està retallant recursos materials i humans. La remuntada del fracàs escolar generalitzat, diagnosticada fa tres anys, és lenta. L'harmonia entre les institucions educatives polítiques, els sindicats i el professorat grinyola tot sovint, fins i tot ,entre el ministeri i les competències educatives transferides. La denúncia de la LEC al Tribunal Constitucional és un mal símptoma de coordinació. Confio que aquestes discrepàncies legislatives no entorpeixin la funció docent directa. No és gens positiu polititzar l'educació, i menys quan fereix susceptibilitats respecte de la llengua o el lloc de treball. Hem de progressar més adequadament.

- La figura del mestre, apunten alguns experts, ha perdut autoritat i respecte per part d'alguns alumnes. Es recuperable o estem davant d'un punt de no retorn?
- Res és impossible, però, incòmode i lent. Parlem d'hàbits i bons costums tradicionals, -malgrat soni malament-, no exclusius de l'escola. La base del respecte i bona conducta és la família. El triangle pares, professors, alumnes és consistent quan funcionen a l'uníson. Deixa d'existir si es trenca un angle. La societat adulta està patint un dèficit general de convivència que repercuteix en les relacions mútues dintre i fora l'entorn escolar. És una de les conseqüències més greus de la descoordinació horària entre pares i fills. El professor ha de recuperar, sense autoritarismes, la imatge del docent que explica i és escoltat. Sense ordre i silenci l'aprenentatge és ineficaç i la principal font d'estrès. Val més predicar al desert sense aquests requisits.

- En algunes cartes parla d'inhibició paterna i desmotivació estudiantil, sensació que creix a mida que avancen els cursos escolars. Com encaixa en aquesta dinàmica el projecte d'allargar l'edat escolar obligatòria fins els 18 anys?
- La vida laboral cada dia es fa més exigent i competitiva. Quan els pares arriben molt tard a casa la preocupació pels fills és un afegit més d'esforç, malgrat se'ls estimin, i molt. Pitjor encara, quan no és la joia de la casa o un model poc recomanable a l'escola. Si els fills es veuen marginats a tot arreu, la desmotivació, el fracàs i la conflictivitat s'agermanen. Aquesta bola creix, normalment, fins la data esperada dels 16 anys. ¿Com podem parlar d'un perllongament obligatori de l'edat escolar per a uns adolescents que fa temps anhelen perdre de vista l'aula? No té sentit aquesta llei dels 18 anys, exclusiva per als fracassats. Aquest grup necessita un reajustament escolar als 13-14 anys envers al món laboral. La resta d'alumnes ja continua via BAT o Cicles Formatius.

- D'aquest problema parla amb certa freqüència. Vostè proposa prendre com a exemple alguns models europeus relatius a la conciliació laboral i familiar tot i admetre dificultats per executar aquesta via. És aquesta una batalla perduda?
- Els calendaris laboral i escolar dels país són irreconciliables tal com estan. Pateixen la mateixa malaltia dels horaris quotidians. No podem exigir d'un infant la jornada i les hores anuals d'un adult. L'Europa nòrdica i central tenen una latitud i climatologia diferents que els afavoreix per acabar la jornada a les cinc o sis de la tarda, fent les mateixes hores. El secret està en la concentració de la diada. Aquesta reestructuració implica la complicitat del món empresarial, comercial i escolar. Els beneficiaris serien tots. Una major elasticitat horària és més relaxada i productiva, afirmen els experts. La família retrobaria nous espais de trobada diària i els períodes de vacances interanuals podrien fer-se comuns, parcialment. Però, som mediterranis i amb una cultura horària nocturna que costarà molt de canviar.

- El fracàs escolar està lligat a l'absentisme i s'alimenta de la desmotivació a la que abans fèiem referència. Com podem combatre aquesta situació?
- L'absentisme escolar no és generalitzat, afortunadament, a Catalunya. És més propi de zones o barris marginals en poblacions grans. És una seqüela del fracàs escolar centrat en la secundària, bàsicament. Cada vegada la direcció escolar té més acotat aquest problema, fent un seguiment individual i avisant la família. La LEC dóna més autonomia als centres per combatre la indisciplina i el passotisme, però, a costa de la dedicació especial dels docents.

- Quan escriu sobre temes escolar ho fa amb coneixement de causa i aprofita la seva experiència personal. Quin feedback troba amb els lectors?
- La compensació més agraïda és la convergència de criteris en un 90% dels lectors que em fan arribar la seva opinió. També les comparteixen la quasi totalitat dels companys i companyes de la meva escola a qui faig arribar les meves reflexions. Em dóna ànims i estímuls. No obstant, he descobert en vàries ocasions, que una idea contrastada per diferents persones en crea d'altres noves que enriqueixen el context o el complementen. Cada professional hauria de comunicar les seves aspiracions que no ha pogut viure, possiblement, per obrir noves expectatives.

- I si extrapolem aquesta situació fora de la web... hi ha diàleg entre pares i professors o cadascú batalla com pot?
- Cada escola té el seu ideari, programació tutorial i una normativa que estableix els vincles directes amb les famílies. Avui dia seria un fet inusual no tenir un parell d'entrevistes anuals amb els pares o tutors de cada alumne. Quan l'ocasió acadèmica negativa ho requereix poden ser múltiples. La conflictivitat entre escola i família és excepcional, normalment. La nova llei catalana cohesiona molt bé aquesta relació mitjançant les associacions de pares. La major dificultat radica en la coincidència d"horaris, una vegada més.

- L'actual curs acadèmic és el primer de l'era digital. En algunes cartes parlava dels riscos que podria comportar el suprimir la relació humana a l'àmbit escolar. Com es pot aprofitar a fons la utilització d'ordinadors a l'escola sense fer abaixar la seva participació a les aules?
- La informàtica personalitzada a l'aula sempre s'hauria d'aplicar com un instrument, molt útil, però, no un fi en si mateix. L'anomenada "nova era digital escolar" s"ha d"entendre com l'entrada a l'aula d'una eina didàctica –el portàtil- molt viva, per estimular els sentits, agilitzar un resultats, però, mai per suplir l'esforç de la ment i la memòria. La classe, per definició, és un grup relacionat, no la suma d'individualitats que coexisteixen sense conviure, és a dir, sense dialogar i compartir idees amb el professor. Cada àrea curricular ha de saber compartir el temps lectiu amb el text escrit o digital amb l'assimilació o estudi. El temps donarà fe de l'eficàcia digital i virtual sobre els resultats acadèmics. Gran part de l'èxit està en mans del professor.

- Parlem de la LEC. Quin balanç fa en aquests primers mesos? Creu que es van explicar be els canvis abans de començar?
- Fa un parell de setmanes el conseller Maragall va presentar el calendari del desplegament de la LEC fins l'any 2017, que pensa reduir a tres, en la pràctica. L'escassetat de recursos econòmics és el principal obstacle perquè la llei ha nascut en el punt àlgid de la crisi. Per si fos poc, ara li ha caigut l'amenaça del TC per sospites d'il•legalitat. Políticament, gaudeix de bona salut, perquè va ser aprovada per un 83% dels parlamentaris. Pedagògicament, és una llei discutible perquè no va comptar amb el suport majoritari dels docents i ara aniran sortint les nafres dels lapsus sobre el personal i la gestió. Ha de passar més d"un curs per fer un balanç just de tot el rodatge legislatiu.

- Com veu la relació entre la docència i internet? Creu que s'exploten correctament tots els recursos de la xarxa o encara falta molt camí per fer?
- El nivell de coneixements informàtics per part dels mestres i professors és molt divers. La majoria són autodidactes. D'altres han fet molts cursos de formació sobre les aplicacions informatitzades a l'aula o les gestions escolars i acadèmiques, per agilitzar la burocràcia. Darrerament ha crescut l'interès per necessitat pedagògica. Pensem que la nova generació de mestres, amb quatre anys de carrera, tindran una formació universitària més adaptada a la nova escola. Internet és un font inesgotable de recursos que cal saber trobar-los. Un bon professor no pot ser al•lèrgic a la tecnologia informatitzada.

- Falta espai de debat sobre educació a la xarxa?
- A internet s'hi troba de tot, però, de forma aleatòria i dispersa. No són comparables els recursos directes d'un llibre digital d'una àrea curricular estructurada i pensada per a un curs determinat, amb les múltiples pàgines desconnexes sobre el mateix tema. Quant a ideologia o cultura de l'educació, qui busca hi troba una relativa participació en fòrums, però, no és un medi habitual de diàleg, crec.

- Per acabar i com a curiositat. Alguns dels seus articles han passat fàcilment de la trentena de comentaris. Personalment, que li fa més il•lusió: llegir una carta seva publicada al diari o comprovar en línia la resposta que reben els seus escrits?
- L'ideal seria crear opinió crítica al carrer amb el suport paper, perquè corrin les veus, i al mateix temps deixar la constància escrita amb l'edició digital. Tal vegada és contradictori. Ho deixo com un desig.

http://www.lavanguardia.es/participacion/noticias/20091130/53834098123/ramon-mas-lescassetat-de-recursos-es-el-principal-obstacle-de-la-nova-llei-deducacio-perque-aquesta-.html

Video:http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53834680205&ID_PAGINA=200806163&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=1&SUBORDRE=3&TEXT=