L’encariment tarifari tan desproporcionat dels trens de rodalies respecte de l’IPC interanual és injust i poc sostenible per als usuaris assidus. La imatge de la transferència ha tingut una estrena poc afortunada. ¿És fruit de la picaresca d’Adif per reduir dèficits previstos –al seu càrrec- o de la ingenuïtat catalana per tancar acords d’una vegada? Les mitges parts mai foren bones. ¿Com es pot millorar un rendiment en horaris, rapidesa i comoditat si les vies, andanes, traçats i maquinària no donen per a més? Un exemple històric de desídia i precarietat és la línia C-3, Barcelona-Vic-Puigcerdà. ¿Quants anys fa que se’n parla del desdoblament almenys fins a Vic? Per fer 70 kms un tren semidirecte triga 70 minuts. La velocitat d’un km per minut i de baixada es podria fer en bicicleta i pujar amb vagons-bicing. Suggereixo la creació d’un carril bici paral•lel per als amants de les dues rodes per col•laborar amb una Barcelona més sostenible i neta, si no es decideixen fer la doble via per baixar en 40 minuts, com a màxim.Si el sr. Nadal vol canviar la imatge només, pot començar per fer desaparèixer els combois atrotinats i decorats de grafits de mal gust. No cal llegir el panell lluminós ni escoltar la megafonia de l’estació per saber quins trens van cap a Osona. Aquests viatgers no es mereixen el mateix tracte que la resta de catalans? Ah! Suposo que aviat hi haurà un canvi de nom. Renfe desdiu de la nova transferència per la significació de la sigla aplicada a Catalunya, sense cap intencionalitat de connotació política.
Ramon Mas Sanglas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada