El nostre país està avesat a les batzegades escolars i als canvis de sistema. No és la vareta màgica de l’èxit acadèmic sense l’ingredient imprescindible de l’esforç. Els resultats no són mecànics ni innats. La xifra decebedora del 36% de fracàs escolar català està batent rècords. Culpabilitzar al sistema estructural i als plans d’estudis és una nimietat. L’arrel del mal és més profunda: la manca d’implicació individual de l’aprenent juntament amb les persones de l’entorn familiar, educatiu, social, laboral. L’hedonisme i la complaença del benestar il•limitat crea desídia mental. L’estudiant, des de petit, té una visió més o menys conscient de futur que estimula o retrau el rendiment segons el grau de satisfacció. Cada etapa acadèmica està marcada per ítems variables, estímuls externs i emocionals –la motivació- que impulsen o frenen l’aprenentatge. L’altíssim índex d’atur dels joves és un exemple desmotivador molt colpidor per als adolescents.No cal arribar a l’ESO per detectar el fracàs escolar. Les eines inadequades dels primers anys, -la falta de comprensió lectora, bàsicament- , és un detonant i causa de la davallada progressiva o desinterès. Totes les àrees, sense excloure les més tècniques, tenen la base en l’assimilació contextual de les paraules. La tecnologia més avançada: pissarres digitalitzades, llibres informatitzats, recursos d’internet,...són mitjans valuosos, però, no objectius finals, ni joguines. És urgent ampliar l’hàbit lector socialment. Els grans som el mirall dels petits.
La política educativa del departament d’Ensenyament proposa dues mesures correctores: recuperar els exàmens de setembre i marcar itineraris a quart d’ESO envers els cursos postobligatoris. La primera pot enfortir voluntats febles –després d’un estiu controlat- si compta amb el rigor acadèmic del claustre, sense exàmens trampa i el centre disposa de recursos i aules pels potencials repetidors. ¿Els regals de notes del juny passaran al setembre? Fer quadrar les places disponibles amb el nombre d’alumnes aprovats i les noves matrícules comporten maldecaps. La novetat suposarà un reajustament del calendari per encabir-hi els horaris d’exàmens. Quant a la segona mesura, pot semblar discriminatòria, de bons i dolents. Esperem que els pares no ho entenguin com una selectivitat prematura sinó com una primera orientació flexible, en base a les predisposicions i els resultats obtinguts fins el moment. ¿S’atreviran amb l’aneguet lleig de la formació professional que tothom esquiva? Té prioritat a la setmana blanca o períodes vacacionals, irresoluble sense la conciliació de calendaris de la vida escolar i laboral.
El concepte d’escola com a centre de diversió on s’aprèn jugant, ha caducat. La vida no és un joc, sinó una lluita per abastar una posició laboral digna. Tot examen és un aprenentatge de la cultura de l’esforç que alliçona envers la competitivitat positiva, amb tu mateix. Un dels valors perduts, la memòria, ha de recuperar el seu lloc al costat de la comprensió i l’expressió oral. Saber parlar i escriure bé són dues mostres socials de saviesa. Requereix un disc dur mental ben equipat. Les matèries han de ser més selectives. A l’escola no hi cap tot. Deixem els experiments pedagògics de laboratori i les teràpies sobre l’educació sexual o viària.
La renovació pedagògica ha de revestir d’autoritat la figura del docent i recuperar la disciplina de la classe. El silenci i el respecte recíproc ha de presidir l’ambient de tota aula per afavorir el diàleg ordenat. El mestre no és l’amic col•lega de l’alumne. Les distàncies ben enteses no són signe d’autoritarisme. Les imposicions reprimeixen quan no tenen una finalitat educativa. En el fons, tota criatura li agrada ser exigida quan veu els resultats, que no aconseguiria sense la col•laboració intel•ligent i pacient de l’adult, a casa i a l’escola. Estimació i exigència són complementàries.
El realisme ens diu que el fracàs zero no existeix i que els títols no fan el savi. És la filosofia de la convicció personal que crea la virtut de la constància contra la cultura de la facilitat. No es regala res. Tot t’ho guanyes amb el dia a dia com a estudiant i com a treballador.
Ramon Mas Sanglas – 14/2/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada