La corrupció permesa és esclavitud democràtica

Els egipcis han aconseguit la llibertat després de molts anys. El moisès alliberador ha estat la constància i la convicció del poble. La democràcia, el cabdill. És el despertar del món islàmic sumit en la misèria i la gana, esclafit per les dictadures. Han vist la llum de la llibertat mirant occident, però, no han ensumat o poc, que la corrupció existeix arreu del món polític. L’ambició pel poder, fàcilment descontrolable, és un pecat original innat.
Aquí aplaudim el valor dels pobles tunisià i egipci llançats al carrer per enderrocar uns líders manipuladors de la ciutadania, i no som capaços de rentar la cara bruta de la democràcia que presumim. La rutina ens fa insensibles a una joia adquirida. Què és pitjor, ¿la falta de llibertat per no haver-la conegut mai o viure resignadament amb els teus drets votats i trepitjats? La cultura occidental està impregnada de corrupteles de signe econòmic i partidista, tràfic d’influències, falsificació mercantil, xantatgistes de favors. Estem ja tan familiaritzats amb l’engany corrupte a nivell nacional, autonòmic i local que no ens treu de polleguera. És una malaltia acceptada, un company de convivència. Ni dimissions, ni rebuig dels personatges que donen continuïtat a la seva vida pública com a governants.
L’ incompliment de les lleis o pactes polítics és una violació més dels drets ciutadans. No ser atès econòmica i socialment és una corrupció de la democràcia. Cada quatre anys jutgem als mandataris de torn a través de les urnes. Els mecanismes de les llistes tancades no ens permet ser transparents en el veredicte de la sentència individual. No podem triar les persones que voldríem. Hem d’acceptar els partits que ens imposen. És l’arrel de la desafecció política de molts votants que opten per l’abstencionisme. No vull frustrar les esperances del ressorgiment àrab; només alertar que sempre hem d’estar amatents a les ungles dels usurpadors per foragitar-los sense compassió. Una assignatura pendent.
Ramon Mas Sanglas- 12/02/2011