Un Carnestoltes pedagògic

El rei dels pocasoltes també ens pot alliçonar en moments de butxaca fluixa. Més d’un consistori local, prendrà la sàvia decisió de retallar despeses en festes populars subvencionades amb fons públics. Sembla correcte, si és democràtic. Qui discorda hi veu el perill d’abolir una tradició arrelada –el Carnaval- que va costar implantar després de molts anys de rebuig polític i religiós. Si les tisorades afecten els salaris i les prestacions socials, la lògica s’imposa en celebracions de calat majestuós o car, sense treure la iniciativa privada i el voluntariat de la ciutadania. Poden fer-se carrosses més modestes, comparses amb indumentària més casolana per animar tot un cercavila o una botifarrada popular. Les circumstàncies d’estretor posen certes exuberàncies abusives al seu lloc. La competitivitat festiva té uns límits. Aquesta senyora crisi ens està amargant la vida en moltes facetes, imprescindibles algunes i sobreres d’altres. La generació de la joventut desenfeinada quedarà estigmatitzada per aquesta etapa al llarg de la seva vida per les seqüeles del voler fer i no poder.
Parlant de pedagogia, entrem al santuari dels pedagogs, l’escola. Aquesta data és significativa i esperada per als més menuts, sobretot. ¿També seran víctimes de les malifetes especulatives dels adults? Les desfilades amb disfresses comprades, llogades o creades és un clàssic de la diada en el marc de molts centres escolars. És una il•lusió, a vegades més per a les mares i les àvies modistes, exhibeixen les seves habilitats de disseny. Molt millor quan són fruit de la pròpia iniciativa infantil elaborades en les activitats lectives de manualitats o preparades en hores de música del curs. La senzillesa de la creativitat personal supera gairebé sempre la fantasia dels grans models enlluernadors.
El més important és la convivència dintre o fora de l’escola amb el típic berenar de Dijous Llarder amb l’entrepà de botifarra o la truita que ens faci oblidar -almenys per un dia- la greixosa bollaria. Mirem-nos la tradició amb esperit de celebració més que d’inversió. Al mal temps, bona cara, malgrat la processó vagi per dintre.
Ramon Mas Sanglas – 15/2/2011