Fa anys que és l’aneguet lleig de Renfe als ulls dels
viatgers. L’any 1948 és va fer el primer projecte de la doble via. Després de
64 anys encara estem parlant de la mateixa mancança. Quan una inversió és rendible
amb els mínims costos de manteniment, ¿per què s’han de gastar més diners? La
resignació assolida dels passatgers ha contribuït massa a la suma de
negligències de la companyia. “Fer 70 km en més de cinc quarts d’hora encara
els indigna poc”, pensa. La comoditat de combois, rapidesa, freqüència
horària i bon servei no entra en els paràmetres d’Adif o Renfe en aquest cul de
món de la Catalunya central. No millora l’única imatge espanyola radial que els
preocupa. Té prioritat un AVE a València, Galícia i Extremadura per captar nova
clientela de Madrid cap a la perifèria. L’usuari local i regional
Barcelona-Puigcerdà el tenen garantit fa anys per falta d’alternatives.
En les declaracions al 9NOU (13/8/2012), el director general de Transports
de la Generalitat, Ricard Font, considera una simple immoralitat 14
averies en dos mesos a Balenyà. Només és immoral? Per això dubta que amb la
liberalització del servei alguna operadora s’interessi per competir amb Renfe i
millori l’abandó d’aquesta línia. El traspàs de R3 (Barcelona-Puigcerdà) al
govern català va ser un frau, sense projecte ni la inversió prevista de 600
milions. Si el doblament viari entre Montcada i Vic era una prioritat vital de
la línia, ¿per què no s’ha dut als tribunals l’incompliment de l’acord escrit?
El mateix Ricard Font reconeix que l’actual instal·lació és una via morta per
fer la mínima millora sense noves estructures. Cal pensar en un pacte de
silenci polític interessat? Les queixes verbals i escrites pels retards i
avaries omplen hemeroteques. Amb sancions penalitzadores a l’operadora Adif no
s’arreglarà res mentre l’usuari no planti cara. L’actitud de Renfe provoca l’ús
de procediments poc ètics i incívics massius, però convincents, com viatjar sense pagar, fins
aconseguir una data ferma d’inici i termini de la remodelació. Aquests passatgers
no es mereixen un tracte tercermundista que paguen com la resta de catalans.
Tal comportament no seria un xantatge sinó una pressió solidària per la
dignitat i justícia. Ara la culpa ja no és tota de Madrid. Està compartida amb
la Generalitat que va acceptar la transferència parcial ferroviària per desencert
o error. Desencalleu aquesta vergonya històrica començant per la base -amb titularitat o sense- deixant de banda la
demagògia del pacte fiscal. El ciutadà afectat –especialment l’estudiant
universitari- ha donat prou mostres de paciència i d’aportació econòmica per
exigir una injecció pressupostaria urgent en la línia.
Ramon Mas Sanglas – 16/8/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada