Les nòmines de treballadors socials naufraguen

Més de cent mil treballadors no docents de centres concertats d’educació, centres sanitaris, residències de gent gran i de discapacitats a càrrec de la Generalitat no han cobrat el mes de juliol per falta de liquiditat. Els proveïdors d’aquestes entitats també es veuen afectats. Una vegada més la classe política ha carregat la crisi sobre els més vulnerables. Sobre el col·lectiu més indefens i vocacional que no poden sortir al carrer per manca de temps que la professió els absorbeix. La gravetat no té precedents per l’atreviment polític i la improvisació. La conselleria  sap que aquest gremi social poc més que mileurista, quan hi arriba, no té recursos per poder prescindir del salari mensual i enviar-lo fer vacances sense cobrar. Els líders polítics són conscients d’altres alternatives menys incòmodes començant per ells mateixos, posposant un mes els seus honoraris o destinant-hi transitòriament les subvencions anuals abonades als partits polítics el 6 de juliol 2012 (BOE). La conselleria de finances de la Generalitat té problemes greus d’ingressos, però pitjor és la mala gestió de prioritats. Sostreure el pa de taula d’un necessitat no és el mateix que privar d’un entrecot al benestant.

Seguint els símils mariners que tan plauen al president del govern català, quan un creuer fa aigües, la tripulació amb el capità davant són els darrers en marxar. No cal tocar el violí. La seva feina és procurar salvavides per a les criatures, les dones i la resta de passatgers, per aquest ordre. Si no en queden per a ells, com a experts professionals del mar, han de nedar. Això és lideratge amb responsabilitat. En l’actuació que ens ocupa s’ha invertit vergonyosament l’ordre deslliurant el llast amb salvavides defectuosos o sense, guardant-se les llanxes segures. Fa dies que la notícia ronda per les cadenes televisives amb imatges colpidores d’un personal dedicat en cos i ànima a la seva tasca cuidant avis, desvalguts físic i psíquics. Aquesta feina no té preu. Si també ho veuen així els dirigents polítics, ¿per què no actuen en conseqüència i a temps? La insensibilitat envers els cuidadors de la tercera edat i els més fràgils de la societat és un delicte. Així ho consideren els denunciats de La Taula del Tercer Sector Social d’aquesta moratòria flagrant pel greu risc de col·lapse en centres de discapacitats, gent gran, malalts mentals i les famílies dels mateixos afectats.

Urgeix una mesura correctora amb el pagament immediat i els interessos corresponents per la morositat com fa hisenda amb el contribuent endarrerit. Les picabaralles econòmiques entre el govern autonòmic i central no justifica que paguin els plats trencats els innocents. Per repartir-se 16 milions d’euros de subvenció entre partits no han tingut cap discussió. Polítics, deixeu de menysprear al ciutadà en crisi i de fer el ridícul als ulls d’Europa. Si no teniu més coratge i sentit equitatiu a l’hora de repartir els béns comuns pot ser us ha arribat també l’hora del relleu.

Ramon Mas Sanglas – 1/8/2012