Autodeterminació, l’estrella de l’any 2014

La data i pregunta de la consulta han enterbolit el final trimestral del Parlament i sense pressupostos. El 2014 neixarà amb l'estrella d'un sobiranisme renovador? 

Acomiadem un any polític nebulós. Una barreja de llums i ombres enfosqueixen per moments la claredat del firmament. Tard o d’hora el poder de la democràcia convertirà aquest cel ombrívol en una galàxia radiant. L’estrella central de la consulta irradiarà llum el 2014, especial pels catalans decidits a redefinir la història del seu país. L’estrella de la llibertat per dir SÍ o NO sense lligams, submissions i murs sortirà de les urnes el 9 de novembre. El Parlament ha acabat el trimestre amb les espases enlairades de l’oposició contra els pressupostos catalans. Una turbulència passatgera en aquest entorn grisós que intenta deslluir l’estrella polar que mai s’eclipsarà. Afortunadament, els cometes són cossos transitoris i fugissers, a més de fonedissos. És impensable retornar a la servitud del passat quan el provenir de Catalunya té vocació inequívoca de progrés. Una nuvolada semblant va aparèixer en el Congrés de la capital entre trons i tempestes. “Catalans, no marxeu , si us plau, us necessitem”, va sonar enmig de l’hemicicle. “No insistiu, -replicà una veu-, Catalunya no està en venda, ni a preu de xocolatines d’or”. L’última paraula sempre estarà en mans dels seus ciutadans, en una consulta legal, -mal pesi- o en unes eleccions inapel·lables, si la intolerància i la obstinació estatal a no dialogar persisteixen. Els núvols constitucionalistes no amagaran el sol de tots. L’amenaça d’abolir l’autonomia catalana no és més que una feblesa d’impotència democràtica contra el seu líder i les aspiracions d’una ciutadania àvida de renovació. El dogmatisme d’una legalitat encotillada, impropi d’una nació europea, no pot esclavitzar més temps set milions i mig de voluntats vetant el seu dret a votar lliurament.

Corporacions i veus jurídiques molt qualificades han analitzat fins el moll de l’os el problema castellà que enfronta els catalans. Totes les lleis, sense exclusió, són adaptables en el temps i l’espai. Difícilment les ideologies partidistes sense voluntat política. El Col•legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) defensa la declaració unilateral d'independència si l'Estat prohibís la consulta. L'autodeterminació és un dret inalienable de Catalunya que està per sobre del marc constitucional en una societat democràtica. Superen en 20 el nombre d’estats sobirans europeus formats per secessió segons aquest dret universal. L’ICAB desmunta que la sobirania popular resideixi en la totalitat dels ciutadans de l'Estat espanyol, recordant que la Carta de les Nacions Unides atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats. La negació constitucional al dret a decidir no pot segrestar la voluntat popular en nom d'una legalitat imposada coactivament. La comissió considera que el govern espanyol no té legitimitat per oposar-se al Parlament de Catalunya donant veu a la ciutadania per afirmar o negar la voluntat majoritària sobre un estat català sobirà.

La història es forja amb fets i personatges excepcionals. Fa pocs dies el món embogia enaltint la figura d’un gegant de la llibertat dels pobles: Nelson Mandela. Va ser fidel a la seva estrella després de 27 anys de presó per buscar igualtat, justícia i l’autodeterminació d’un poble maltractat. Celebrem la festa màgica d’uns reis mags confiats en una estrella desconeguda. Aquest astre lluminós del segle XXI té un nom comú: democràcia popular secular, més antiga que la Constitució. El poble català no perd l’esperança d’encetar un nou any amb horitzons polítics menys boirosos. Mai és tard per obrir la porta a qui truca amb bona voluntat.

Ramon Mas Sanglas – 21/12/2013