Llibre Blanc de la Independència catalana

Per votar a consciència el que més convé Catalunya necessitem saber què votem amb totes les conseqüències de la decisió. On està el Llibre Blanc del nou estat català?

Volem votar la independència de Catalunya amb coneixement de causa, anar les urnes ben il·lustrats sobre totes les conseqüències que comporta una segregació territorial d’Espanya i el futur d’un estat català a Europa. Aquí rau l’embolic polític dels nostres mandataris dividits. El mur no és el redactat de la pregunta sinó la ignorància sobre el full de ruta, que no volen o no interessa explicar. Senyors delegats del poble, un edifici  comença amb un esbós inicial de l’obra, es reflecteix en un projecte escrit i ben dibuixat i s’exhibeix al mercat quan és una realitat inequívoca i plausible. En quina de les tres fases esteu quan encara no heu acordat quin producte penseu oferir al comprador? Catalunya no està en venda al millor postor sobiranista, federalista o unionista. Els catalans no som joguines supeditats a la formulació d’una pregunta que pot tenir respostes diferents o cap, un revés social. Cada vot dipositat ha de passar pel sedàs de la intel·ligència individual, no pels sentiments patriòtics col·lectius únicament, expressats en viu i directe en tres manifestacions populars. La secessió és un cosit i descosit de pactes entre les parts litigants sotmesa als cicles vivencials del passat i a la maduració d’un temps indeterminat. Les eines dels simposis històrics sobre Catalunya i Espanya, de diferent índole ideològica, podran justificar amb rigor  científic la veracitat d’unes relacions controvertides que afavoriran o no la independència.

No heu començat la casa per la teulada? Quin sentit té preguntar sobre quelcom imprecís encara, amb preses de calendari i sota uns consens mínims? El Consell Nacional de Transició no explica què està cuinant sobre el sobiranisme català. Tal secretisme oculta la solució dels daltabaixos polítics que vivim dia rere dia? La fe del poble català necessita d’una bíblia explícita, un credo on agafar-se sense por de naufragi, un Llibre Blanc amb uns principis bàsics, ferms i creïbles abans de votar Sí/No a la independència. No podeu obligar creure en un futur incert amb arguments de supervivència extrema per superar l’estatus actual deplorable. La consolidació d’un nou catalanisme fet estat no és transitòria i requereix maduresa col·lectiva.

El llibre Blanc d’Escòcia té 670 pàgines i dóna resposta a 650 dubtes qüestionats pels escocesos. En cinc grans seccions planteja com quedaria el nou país que demana el 53% de la ciutadania. Detalla els punts de continuïtat amb el Regne Unit i defineix els fonaments constitucionals de l’estat escocès independent si el referèndum consensuat li dóna el vistiplau majoritari. Més democràcia recíproca, impossible. Com hi han arribat? Sense preses i transparència. Amb més tolerància mútua. Sense embuts i aparcant egoismes partidistes. Només han mirat el poble a qui li demanaran: “Ha de ser Escòcia un país independent?” (Sí/No). Si Catalunya i Espanya no estan preparats per afrontar ara i democràticament, una consulta  sobre la separació, esperem. Val la pena arriscar unilateralment? No es tracta de votar sota l’eufòria popular del moment sinó d’aconseguir l’alliberació d’un llast històric raonadament. Mentre el com, el què i el quan pengin de la incertesa, busquem una sortida temporal (pla B) al maltractament econòmic que rep Catalunya votant una autodeterminació fiscal amb una Hisenda pròpia, entre d’altres alternatives. Quan coneguem el menú del Consell de Transició i el llibre blanc tingui color i contingut tindrem més llum per fer el trànsit d’aquest túnel. Fins i tot nous clients s’apuntaran a degustar les seves exquisideses si són prou atractives.

Ramon Mas Sanglas – 13/12/2013