Catalunya no és Escòcia, és millor

Escòcia i Catalunya, dos pobles amb aspiracions paral·leles i senders democràtics diferents. La qualitat democràtica depèn de les veus populars o de la manipulació dels polítics que governen?

Les darreres enquestes sobre els dos països van acotant el perfil independentista. El poder productiu  i les garanties rendistes marquen l’epicentre. La comparativa estadística entre els dos aspirants a la independència resulta molt interessant. A Catalunya la vol el 44,9% enfront un 45% de rebuig i a Escòcia el 29% contra un 47%. El 24% d’indecisos disposen d’un any per madurar el vot emparats en el Llibre Blanc d’Alex Salmond o bíblia d’un Estat escocès. La riquesa territorial d’Escòcia és inferior a la productivitat i nivell adquisitiu dels catalans. La dependència financera dels respectius Estats difereix en quanties i qualitat. Molts escocesos temen la davallada econòmica interior començant per les pensions suportades majoritàriament pels britànics. Aquesta feblesa autonòmica explica el perquè el Regne Unit aprova un referèndum democràtic on preveu guanyi el NO. Així s’entén que el secessionisme escocès no sigui radical amb la moneda, admeti la monarquia anglesa i la continuïtat en la UE sense resistències. ¿Per què els cal, doncs, una independència poc exigent o descafeïnada? Per lideratge històric, gaudir de la recaptació d’impostos i administrar el seus recursos, bàsicament. Aquí en diríem pacte fiscal amb hisenda pròpia. Contràriament, Catalunya està més definida a l’hora de marxar, malgrat l’empat tècnic del SÍ amb el NO. L’exili pressuposa més avantatges que pèrdues. La imposició anual del 8% del PIB català de l’Estat espanyol és una sagnia financera que mai retorna. El gran argument és de butxaca, a més dels greuges històrics, culturals i d’identitat. Les disquisicions constitucionals i d’unitat nacional són excuses de conveniència. Espanya no pot permetre’s el luxe de perdre la principal font de riquesa productiva del país, el seu motor. D’on sortirien els dividends per subvencionar les regions deficitàries? La bondat britànica no afloraria si Escòcia fos un diamant de la seva corona, ni a Espanya li emportaria la segregació catalana sense els seus recursos o la demanés Extremadura. Seria un favor despendre-se’n.

Aviat l’Agència Tributària donarà conèixer les seves balances fiscals. Què paga i rep cada autonomia. Els desacords ja estan cantats quant a mètodes emprats i els interessos polítics interregionals. Els catalans independentistes no necessitem d’aquestes xifres fictícies per millorar les possibilitats de supervivència o refermar conviccions. Però, sí, estem encuriosits per llegir en detall els estudis del Consell Assessor de la Transició. El Llibre Blanc a la catalana: com naixerem, negociarem i deixarem la servitud d’un Estat. Volem votar coneixent el futur fiscal amb certesa, les dificultats inicials inevitables i el progrés que n’esperem. Durant el 2014 podran alterar matisos del projecte i del procediment, no les línies mestres. L’enquesta de La Vanguardia (22/12/2013) mostra dues dades significatives: el 86,1% exerciran el dret a votar i dos terços dels enquestats (67,1%) avalarien un pacte fiscal o un blindatge competencial millorat. La pilota entra de ple a la Moncloa. Un oferiment estatal plausible a la societat catalana no exclou la consulta. Què és millor, ¿la reforma constitucional per aixoplugar un federalisme d’estats, acordar un nou marc estatutari dintre l’autonomia o tirar pel dret amb unes eleccions plebiscitàries independentistes, també legals? Quin camí li convé més a Espanya i als catalans? Catalunya només persegueix un objectiu: canviar el seu status quo actual asfixiant. El nivell de qualitat democràtica d’Espanya i el Regne Unit és ben diferent en funció dels interessos que s’hi juguen els dos països, creant pressions desiguals sobre els demandants separatistes. Les discòrdies entre Catalunya i Espanya, justifiquen les tensions contra el diàleg? La conclusió sempre és la mateixa: no hi ha problema legislatiu sinó de voluntat política.

Ramon Mas Sanglas - 23/12/2013