Petjades del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Si els extrems acabant trobant-se, per què no Mas i Rajoy? S'han de ben espatllar les situacions fins la màxima tibantor sense caure al precipici.

Pas a pas i amb fermesa el procés sobiranista avança malgrat grans tempestes. Més 1600 entitats estan recolzant el Dret a Decidir del 9-N amb democràcia i empenta. Els contrastos i traves són elements normals dels grans projectes. Els dos terços del Parlament i una societat civil que parlen amb vots i fets no seran sufocats per un govern central enrocat en negar els drets universals dels pobles. La Generalitat acaba de restablir la recaptació dels Tributs de Catalunya amb una entesa de les quatre Diputacions i 52 nuclis operatius ampliables seguint la legalitat estatutària. És l’embrió d’una Hisenda catalana, nucli fiscal propi. La ciutadania espera la consolidació dels eixos nacionals bàsics per votar el seu futur amb convicció.

La contrapartida destructiva d’aquests avenços es reflecteix en la Cambra Baixa de Madrid oposant-se amb rotunditat a la proposta nacionalista del referèndum. La radicalitat espanyolista només hi veu el segell independentista, fins i tot per votar “no” al dret a decidir. La temença d’un revés democràtic vol impedir tota celebració per no perdre populisme espanyol. ERC i CiU inviten als conservadors l’abandó dels seus “histerismes” seguint el model escocès, si Espanya creu estar a l’altura democràtica d’Europa. Discurs inútil a la tossudesa del PP: “No permetrem es fragmenti Espanya” i “la secessió porti Catalunya a la ruïna”. Haurem d’agrair-li el progrés i la seva estima per no prendre mal? Així sembla amb les mesures i ordres de Margallo a les seves ambaixades internacionals perquè contestin amb severitat el dossier informatiu del president Mas. Per la seva banda persisteix l’intrusisme del ministeri d’Educació sentenciant contra la immersió lingüística del català imitant la pressió escolar de les Balears i el País Valencià. Com a colofó només faltava la querella criminal del sindicat ultradretà “Manos Limpias” (?) contra el president per sediciós, prevaricador, desobediència i convocar una consulta il·legal d’autodeterminació. En quin segle i país viuen?

Al ritme trepidant dels esdeveniments polítics no sembla aventurer pronosticar que serà inevitable una sortida neutral si l’Estat vol evitar a tota costa les dues preguntes incòmodes de la consulta. Sense parlar de vençuts i guanyadors el duel Mas-Rajoy no pot persistir. El seny dels unionistes podria fer canviar les preguntes amb la noblesa del diàleg i actituds més reconciliadores. El conseller Mas-Collell ha traçat dues línies mestres del full de ruta: “No donarem mai cap pas que ens pugui deixar fora d'Europa” i “el conflicte polític no afectarà negativament l'economia si es porta amb cura”. Dues afirmacions que pressuposen uns acords previs. La intuïció –la trobada del príncep amb Artur Mas n’és un indici- ensuma que les negatives constitucionalistes reiterades de Rajoy s’estovaran jurídicament. Abans de l’estiu ha d’arribar una oferta prou llaminera envers l’economia, el respecte lingüístic i la pluralitat nacional que apaivagui les provocacions actuals i s’eviti l’esclat d’un 11-Setembre efervescent. Seria la millor campanya de la consulta que intentaran contrarestar com sigui. El refredament d’ànims comportaria un 9-N més assossegat sobre la proposta espanyola objecte de votació. De no ser així els resultats poden ser tant conflictius com les negociacions posteriors. Una majoria feble de vots favorables podria dividir la societat catalana o complicar la secessió durant anys i més animadversió en cas de perdre. Sabem que l’última paraula és del poble i no dels polítics. Esperem que amb intel·ligència i bon fer sabran escoltar-lo dintre la legalitat, però, democràticament.

Ramon Mas Sanglas – 21/2/2014