Si les estadístiques són fiables, l’hàbit lector escolar minva a mesura que passen els anys. Si als darrers cursos de primària la lectura ocupa el primer lloc en el rànquing de les preferències, a segon de l’ESO passa al quart. Les amistats, internet i l’esport suplanten l’afició lectora. Les dades confirmen, una vegada més, el fracàs escolar amb l’abandonament dels estudis abans dels 16 anys o el 30% que no aconsegueix el graduat de secundària. Quina relació manté el nivell cultural i l’aprenentatge amb la lectura? La claus estan en la motivació de l’estímul lector, l’esforç i els hàbits de treball que se’n deriven. Els conductistes en diuen el domini de la voluntat sobre el què cal fer, i no solament, el què agrada més de fer. Els més petits, dòcils i fàcils de convèncer, poden ser induïts a la lectura per l’adult, quan és gratificant o no tenen altres destorbs més atractius. Després, els canvis hormonals i les turbulències de l’adolescència fan canviar l’ordre dels interessos personals que provoquen la dispersió dels valors, segons l’entorn familiar i social. La sacsejada pot entorpir el rendiment escolar. Aleshores, la pèrdua del costum lector n’és una víctima molt generalitzada. Analitzem les possibles causes i alguns remeis recuperadors que han decaigut.La tecnologia digital està envaint la cultura en tots els àmbits educatius i casolans. És un factor positiu, sempre i quan es mantingui l’equilibri entre el món virtual i el real. Dit altrament, i en terminologia paral•lela, que el món conegut com a analògic i tradicional o racional, no es vegi engolit íntegrament per la digitalització i la robòtica. La rapidesa dels canvis és vertiginosa, en el camp de la informàtica, la comunicació i la imatge. Sobrepassa a la reflexió personal pausada, amb el perill de ser suplantats per l’efectivitat de la màquina. No obstant, tal eficiència mai podrà suplir l’estat emocional de la consciència, la voluntat de les decisions, la comprensió i memorització dels conceptes, els hàbits i les actuacions. Encomanar o confiar a la tecnologia els valors i les obligacions humanes intransferibles, seria la despersonalització més aberrant.
La família hauria de ser el primer motor lector infantil. L’exemple és el millor mestre. Quants llibres, revistes i diaris entren habitualment en cada llar? Els fills reben propostes i estímuls envers la lectura, però, veuen com ho fan els seus pares, assíduament? El caliu lector familiar, força freqüent en alguns entorns europeus, no està arrelat aquí. La descoordinació horària i la poca implicació en les tasques escolars dels fills passen a segon pla, especialment en les etapes més conflictives i de més aïllament moral.
L’escola ha perdut de vista la lectura i les seves tècniques com a àrea curricular obligatòria de la secundària. Ha passat a millor vida la creativitat lliure o imposada, com era la revista escolar mensual, concursos literaris, redaccions de gran volada, composicions i declamacions poètiques. Ben sabut és l’eslògan: qui més llegeix, millor redacta. Els clubs lectors a partir de la biblioteca d’aula o de l’escola entusiasmaven a llegir i a aconsellar llibres als companys de cada etapa i edat. Ha desaparegut la pedagogia del saber triar i ressenyar críticament llibres per voluntariat, amb l’excusa que a internet s’hi troba tot. La crítica literària amb fòrums oberts sobre un text escrit, una novel•la, una obra de teatre llegida a classe, és aigua passada. Vet aquí procediments que forgen la constància i la reflexió col•lectiva que el sistema educatiu ha marginat de l’aulari, per manca de temps, desmotivació o les tisores de l’anacronisme.
Les biblioteques públiques estan mutant o ampliant la seva funció en detriment de la finalitat primordial, la lectura. A més de prestar llibres s’han convertit en centres digitals de l’internauta, llocs d’àudio musical i projecció de vídeos. La indagació científica a partir de la recerca física de llibres, la comparativa de fonts diverses i l’ús enciclopèdic està decreixent com a mètode de treball i consulta. La tècnica del copiar i enganxar ha desacreditat el rigor crític. La síntesi personalitzada de conceptes no la pot fer l’ordinador, de moment.
En definitiva, que la lectura de la imatge digital, està reconvertint, perillosament, l’encarnació del text escrit sobre paper. L’electrònica agilitza i fa més agradable la presentació, però, no pot llegir ni comprendre per nosaltres. La lectura, amb metodologies diferents, -a més d’un plaer per se- , sempre serà el substrat i aliment del pensament, la base de l’estudi i la companya de l’experiència, tres grans valors afegits de la vida.
Ramon Mas Sanglas – 22/02/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada