Calendari escolar il•lògic

L’estrena del nou calendari escolar imposat per la Conselleria en contra la voluntat d’un sector de la comunitat educativa manté unes incongruències importants gens justificades quan es vol comparar amb els nostres veïns europeus o per raons pedagògiques del descans escolar. El trimestre més llarg és el primer (14 setmanes) del 7 setembre a 22 desembre. El segon té 11 setmanes, del 7 de gener al 28 març. És més lògic i europeu descansar una setmana de novembre que pel febrer, a menys que comenci el segon trimestre el dia 2 de gener, com tots els europeus. La Setmana Santa estarà a tocar. També els adults necessiten del relax laboral i no cal concentrar totes les seves vacances a l’estiu. Si les comparteixen amb els seus fills, com fan els europeus, s’estalviaria personal docent i ajudaria la convivència familiar. Mentre la mentalitat de la jornada laboral no canviï (a les sis tots a casa) estarem apedaçant la conciliació família i escola sense cap resultat efectiu. Els diners que es gastaran per pagar el personal de la setmana blanca (monitors o mestres amb hores extres) es podrien invertir en climatitzar les aules que seran saunes el mes de juny i primers dies de setembre. La supressió de la jornada intensiva farà més insostenible el rendiment degut el clima calorós, que no tenen els amics europeus. Quant als docents, reticents al nou calendari, hauran de fer mans i mànigues per preparar el nou curs amb la setmana afegida del juliol, en perjudici de la formació personal a què dedicaven aquests dies. Hauran d’esperar el 15 de juliol per començar les vacances si tenen la convicció de la formació permanent i volen guanyar punts per seguir cobrant els sexennis. Però, el més temut i probable és, que la maquinària administrativa del departament no estarà a l’alçada i, com cada curs, arribarà el 7 de setembre i mancarà professorat en algunes aules per falta de previsió o recursos econòmics. Estem caminant cap a l’Europa real, però, encara no hi som.

Ramon Mas Sanglas – 9/2/2010