Incongruència de les llistes tancades

Una democràcia viva pressuposa l’expressió lliure del polític com a individu i la llibertat del ciutadà com a votant. La disciplina cega al partit fins la submissió de vot són relíquies partidistes contradictòries i anacròniques. És la força de la coalició a costa del segrest del militant. Amb aquesta premissa d’una sola veu no té sentit la massificació parlamentària d’un mateix partit, si no són portaveus territorials diferents. Si parlen tots per boca del seu cap de llista sobren escons i costos. Més simplificació burocràtica. Menys polítics al Parlament i més tecnòcrates o consultors temporals de comissió, quan calgui. És la mala interpretació del pluralisme democràtic. L’electorat vol conèixer el currículum de cada polític que el representa, no del partit, malgrat tinguin en comú un programa bàsic i un pensament ideològic semblant. Quan un empresari contracta una vintena de treballadors per a una mateixa feina vol saber les capacitats individuals. No li serveix un currículum col•lectiu. Aquesta filosofia de l’eficàcia i la proximitat explica la urgència del cavi electoral amb les llistes obertes. El protocol dels partits –el seu modus vivendi de l’aparell intern- és aliè i enutjós per al poble. El foc polític de les campanyes i el pactisme de supervivència que alimenta l’espiral del poder contradiu el protocol de servei i atenció que n’espera l’elector. S’ha aprovat a corre-cuita una llei de vegueries, base i suport de la redistribució equitativa dels escons parlamentaris. Per què no rematen la feina amb la reforma electoral vuit mesos abans? Seria un al•licient contra la desafecció. Són deures pendents que reclama la ciutadania per votar els millors polítics de cada partit, coalició o candidats per territoris, no els millors militants, necessàriament, que ofereix cada partit. No lluiteu entre vosaltres per ocupar l’ordre del pòdium. Teniu por a ser avaluats i perdre el rànquing establert com a premi de fidelitat? Seran les urnes que us posaran al lloc merescut en funció dels mèrits personals, dedicació i eficàcia. No calen llistes premeditades. La definitiva i més transparent corre a càrrec d’una democràcia oberta i plural, no la imposada i sectària. Això seria rescatar l’autenticitat política.
Ramon Mas Sanglas – 22/2/2010