Present i futur del nou calendari escolar

Quan la tramitació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) va estar en el punt més crític per als sindicats i el professorat, semblava utòpica la seva aprovació. Però, el pactisme polític i la força de les majories van convertir en realitat les aspiracions d’un conseller obstinat, encara que impopular. S’està desplegant la normativa amb la combinació d’algunes reticències docents i les satisfaccions parcials dels pares que veuen el nou calendari del curs escolar una mica més perllongat pels dos extrems. No obstant, se’ls farà costerut el malson d’una setmana de descans escolar enmig del segon trimestre sense saber què fer-ne dels fills, si no es graten la butxaca. Un pedaç o una necessitat?
Coneixem oficialment els períodes vacacionals per als cursos 2010/11 i 2011/12. Són novetats el començament acadèmic una setmana abans, la desaparició de la jornada intensiva de juny/setembre i la prolongació laboral del professorat fins el 7 de juliol. Si la interrupció lectiva implantada respon a necessitats estrictament pedagògiques i de rendiment, per lògica, s’haurà d’aplicar el mateix criteri dintre el primer trimestre, el més llarg del curs amb 14 setmanes, sense les oscil•lacions de durada que té el segon per la mobilitat de la Pasqua. De moment, l’assaig de dos cursos és una mostra de saviesa aconsellada per la prudència i la crisi, que no permet dispendis desmesurats. L’esport de la neu servirà d’excusa com a alternativa per als més benestants durant la setmana blanca. Però, serà més difícil entretenir-los al bell mig de la tardor fora del recinte escolar.
Amb el cavall de Troia de la LEC el conseller va superant tota resistència, amb mà esquerra i contundència, alhora, sense presentar batalles obertes. Compta amb dos avantatges molt potents: l’excés vocacional dels seus adversaris i la falta d’afiliació sindical que els afebleix. Els dos fronts del gremi, l’escola pública i concertada –amb interessos diferents- , fa que la unitat poques vegades hagi existit per buscar propostes comunes. L’escola privada, mantinguda amb fons públics, té pendent l’homologació horària i de plantilles respecte els seus homòlegs. El desplegament legislatiu retarda fins el 2012 l’aplicació del calendari unificador de forma progressiva i en paral•lel a la subvenció dels centres de Batxillerat i Cicles Formatius, fins els 18 anys. Sense auguris de mal profeta, intueixo que sabran trobar el punt de confluència de les sis hores lectives setmanals que els separen a la secundària, buscant el punt intermedi per les dues bandes sense concessions gratuïtes.
Posats a parlar de noves conquestes patronals i de l’administració, el mes de juliol es convertirà ben aviat en un mes laboral íntegre per als professionals de l’educació. Quan –tard o d’hora- s’implanti la interrupció acadèmica del novembre –per Tots Sants- , a imitació europea, els docents hauran de fer una nova permuta durant el mes de juliol, que quedarà reduït a la meitat. Alguns dels dies lliures quedaran reservats, obligatòriament, per a la formació permanent per justificar el cobrament dels sexennis. Sense més embuts, les vacances d’estiu dels mestres seran com la resta dels treballadors i aleshores, sí, que desapareixerà el tòpic dels tres mesos.
Treballar sobre un calendari i en un despatx resulta més còmode. Però, la climatologia de les aules a principis i finals de l’estiu en la nostra latitud no és comparable als països nòrdics. S’ha pensat en recursos inversors per posar aire condicionat en les escoles catalanes? La temperatura adequada per treballar és una condició bàsica pel bon rendiment.
Si tot el personal educatiu s’està sacrificant i s’adapta a les noves estructures organitzatives de la LEC, falten dos requisits imprescindibles i claus per remodelar un sistema escolar amb menys fracàs: la flexibilització de la jornada laboral dels pares i la mobilitat del calendari de les empreses. Senyor conseller d’Ensenyament, si pensa que ha guanyat la batalla als seus treballadors –gràcies, sobretot, a la poca oposició i molta col•laboració- , comenci la batalla en el món laboral per conciliar la família i l’escola en tots els àmbits, amb la mateixa empenta i tenacitat, si creu de veritat que el seu cavall és invencible.
Ramon Mas Sanglas – 11/2/2010